Un poema que ve de cal Barbollaire
El silenci dels lliris,
com un receptacle
on cauen els mots no dits,
poc a poc ha agafat forma:
Versos prudents
d'un blanc trencat.
Versos valents
d'un groc lluent.
Versos de pluja i de sol.
Versos com cartes
plenes de mots
llançats al vent.
En fin la primavera.
ResponEliminaSalud.
Deu ser això! 😃😃
EliminaSalut, Erik!
Un bon tàndem, poetes!
ResponEliminaSigui com sigui, els silencis han de sortir per algun lloc i no hi ha més bella manera que mitjançant els poemes. Enhorabona!
Aferradetes, preciosa.
Els poemes sovint ens salven donant sortida a les paraules no dites.
EliminaAferradetes preciosa
El lliri blanc entre els blaus de Van Gogh,
ResponEliminacom un aneguet lleig, ara té companyia.
I com el Bolero de Ravel, creix i es repeteix,
sense cansar mai, talment el silenci.
Moltes gràcies, és molt bonic el teu comentari.
Elimina