El llimoner de la casa vermella
El llimoner de la casa vermella
ha fet llimones, com no havia fet mai.
El vent s'ha endut l'olor de les flors caigudes,
però em porta, avui, l'altra olor
de fruita nova com va creixent.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Fa temps en vaig tenir un que feia llimones tot l'any. ;-)
ResponEliminaÉs una pena, el vent s'emporta molta flor, però l'olor de les llimones sempre queda.
M'agrada el contrast de colors de la foto.
Aferradetes, preciosa.
Jo en tinc un, molt més petit que el de la foto, i també fa llimones tot l'any, però en fa poquetes, les adequades a la seva mida, n'acostuma a portar 7o 8.
EliminaA mi també em van agradar aqeusts colors, per això me'ls vaig endur...
Aferradetes, bonica!
Yo paso todos los días en mi paseo por mi ciudad medieval bajo un limonero y de vez en cuando ha limones por el suelo.
ResponEliminaAsí es que cuando voy llegando miro arriba por si acaso.
Besos
Llàstima de llimones perdudes... millor que no et caiguin al cap.
EliminaUna abraçada.
Hi ha olors que se'n van però sempre en venen de noves, benvingundes siguin.
ResponEliminaI quin goig aquest llimoner.
Una abraçada, Carme.
Quan una cosa s'acaba, segur que en comença alguna altra.
EliminaUna abraçada, Núria!