A la Roser
A la Roser (Zel) in memòriam
Anirem a fer safareig sota la lluna,
ara que ja no ets de peus a terra.
Ara que se'ns han acabat les trobades d'estiu a tres,
ara que la teva veu ja no se sent...
ens haurem de trobar sota la protecció de la lluna
o més amunt, amunt, fins i tot sobre els estels
perquè ens expliquis
Ens trobarem en l'aire que ens envolta,
en el teu vent, sempre allà: a la teva plana riallera.
Fins sempre. Descansa en pau.
........................................................................................carme
"la sorra fina que s'endurà
la propera ploguda, o el vent,
té la nostra olor, les petjades
i el més profund amor silent".
la propera ploguda, o el vent,
té la nostra olor, les petjades
i el més profund amor silent".
...........................................................................................zel
Quin greu!
ResponEliminaFa escassament un mes que vaig assabentar-me de la mort d'un altre dels bloguers amb qui havíem compartit aquest món virtual (que sempre ha estat ben real) i ara li ha tocat a la Zel. Jo no la coneixia personalment, més enllà dels comentaris mutus, però això no fa que aquesta mala notícia passi millor.
Li has fet un bonic homenatge amb aquest poema. Descansi en pau.
Doncs sí, MC, sap molt de greu perdre els amics encara que siguin virtuals. Jo a ell no el coneixia personalment, però igualment el considerava un molt bon amic. A la Zel sí que la la coneixia i també era una bona amiga.
EliminaDescansin en pau, tots dos i els mantindrem en el nostre record.
Una abraçada
No coneixia aquest blog ni la Roser, però una notícia així sap greu.
ResponEliminaLes teves paraules són molt sentides i sinceres, un bon homenatge per a recordar-la.
Descansi en pau.
Una abraçada, Carme.
Moltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada.
No els coneixia a cap dels dos, vull dir personalment, però tan amb l'un com amb l'altra van compartir temps i moltes paraules...
ResponEliminaDescansin en pau.
Bonic homenatge, nina.
Sí, és molt de temps compartit. Molts anys, moltes paraules, molts sentiments.
EliminaAferradetes, preciosa!
Hola! Em sonava la Zel, crec que havíem intercanviat comentaris entre els dos blocs. Quin altre blocaire ens ha deixat? Sí, un bonic homenatge, i descansi en pau.
ResponEliminaHola Roser! Em pots recordar quin era el teu blog. Al teu perfil no me'n surt cap.
EliminaFa poc va morir JPMerch del blog Encara estem així? Un bon amic amb un humor molt seu i molt personal i molt profund al mateix temps.
Potser algun dia havia entrat al seu blog, no ho sé segur.
ResponEliminaPer compensar-ho he llegit, seguits, uns quants posts de la Zel i he copiat un fragment d'un poema que va publicar fa anys.
"la sorra fina que s'endurà
la propera ploguda, o el vent,
té la nostra olor, les petjades
i el més profund amor silent".
Descansa en pau, Roser Suñer Soler.
Segurament que sí, Xavier. Fa uns anys era una blocaire molt activa, però ara, ja ho has vist, darrerament gairebé no publicava.
EliminaUn bon homenatge, aquest teu també. Uns versos recuperats que són molt bonics i molt profunds.
Els posaré al post. El completaran de la millor manera.
No la coneixia, però al JPMerch en el seu blog sí. A mi també se m'ha mort un amic poeta fa poc. Però no li he dedicat res, no em surt. Sóc una mica esquerpa, tot i que estimo molt.
ResponEliminaAixò va com va.
EliminaJo ho vaig intentar amb JpMerch i no em va sortir, malgrat que s'ho mereixia sobradament. I en canvi, aquest cop m'ha sortit, així sense pensar-hi gaire.
Em sap greu, no la coneixia i ara he anat al seu blog i he vist com parla, tan bonic, de ser àvia. Sí que recordo l'humor particular de JPMerch... Abraçada
ResponEliminaMotes gràcies, Gemma! Una abraçada per a tu també.
EliminaMy intended three years of blogging have turned into 17. During this time, seven people who had become dear to me died.
ResponEliminaGood on you for the words you found for your friend.
Abraçades, Carme!
17 anys en el món dels blogs són exactament els mateixos que els meus. Vaig començar la meva primera Col·lecció de moments el dia 13 de maig de 2007.
EliminaHe perdut de vista uns quants amics Bloggers que no sé què se n'ha fet, potser simplement s'han cansat dels blogs, però que jo sàpiga segur, són 3 amics els que han mort. Un ja fa uns quants anys i dos molt recents.
Abraçades, Sean, i moltes gràcies!
13 de maig de 2007? Interesting!
EliminaIt took us quite a while to "stumble upon eachother", eh? ;-)
Sí, 😂🤣😂🤣 devem ser una mica lents....
EliminaMassa dies desconnectat...
ResponEliminaHe entrat a Facebook (encara ho faig de tant en tant) i he vist la noticia de la Roser el dia 29.
Tot just feia quatre dies havia publicat una entrada.
Vinc aquí i trobo la teva entrada.
I em quedo més trasbalsat.
El mateix dia que un bon company de la feina. Una bellíssima persona. També sobtadament. El meu fill havia sigut entrenador d'un dels seus, com a porter, al futsal S. Quirze.
No se que dir que no sembli per quedar bé.
Cuideu-vos. Fruïu, fruïm.
Com s'aprèn amb l'edat, aquest pas és massa curt.
Una abraçada
Em va avisar l'Àngels-Sargantana que ho havia vist al Facebook (jo no tinc Facebook, però així i tot amb l'enllaç que em va enviar vaig poder veure aquesta entrada que dius, 4 dies abans, sobre la violència de gènere) jo havia parlat amb ella a l'agost. Aquest any no ens vam poder veure, perquè aquells dies que jo era allà, tant ella com jo, estàvem molt costipades, per no dir malaltes. Fa mal quan ajornes una trobada i després ja no podrà ser.
EliminaHo dius molt bé, aprofitem el temps de viure.
Una abraçada
Em sap molt greu llegir aquestes notícies tan tristes. Tot i sabent que la vida és finita per a tots, les pèrdues ens segueixen trasbalsant. Una abraçada.
ResponEliminaSí Maijo, tens tota la raó, no trobem mai que sigui un bon moment per morir. Moltes gràcies.
EliminaUna abraçada.