L’alzina i la pedra
Una vegada hi havia una pedra molt grossa i una alzina petita que estaven molt a prop.
Quan l’alzina va anar creixent i el seu tronc es feia més i més gruixut, s'anava apropant a la pedra.
- Vigila que soc punxeguda - va dir la pedra - et podria foradar l'escorça si t'acostes més.
- No puc evitar de créixer… ja veurem que passarà si ens arribem a tocar.
- Jo no em puc pas moure…
- Que sigui el que hagi de ser.
I l’Alzina va créixer, i la pedra va foradar l'escorça i l'escorça foradada va créixer al voltant de la pedra.
I al cap dels anys estaven tan unides que semblaven una sola cosa.
L'una no podia moure's i l'altra no podia aturar-se, però en comptes de topar van decidir unir-se.
ResponEliminaAbraçades!!
No sembla que els hi hagi anat malament.
EliminaEm va costar d'entendre el que passava quan me les vaig mirar.
Abraçades, Mc!
De vegades no són les diferències les que fan que s'apartin, de vegades només cal parlar-ne i fer-se lloc mútuament.
ResponEliminaCuriosa la imatge. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Molt curiosa aquesta situació... sembla que se la mengi. Les pedres, per això, són de mal pair.
EliminaAferradetes, bonica!
L'una dona vida a l'altra.
ResponEliminahanfet un tàndemben curiós...
EliminaBuenas compañías. Eso seguro.
ResponEliminaSalud.
Sense cap dubte!
EliminaSalut!
Forta la pedra,
ResponEliminaroca que vigila l’entorn,
veu la llavor feta plançó,
el plançó que creix i és fa arbre,
l’arbre que dona ombra
i la roca descansa
del sol rere aquell petit intrús
que ha anat creixent.
El temps els farà amants
quan entre tots dos la proximitat
els hi ajunti per petonejar-se
en la solitud de la contrada.
Moltes gràcies, qui sap si...
EliminaWonder of nature!
ResponEliminaAnd the “structure” above the stone reminds me of a baboon's face.
Aferradetes, Carme.
Sí, i tant! Meravelles de la natura, que sempre ens sorprèn.
EliminaAferradetes, Sean.
Jo anava algunes vegades a sota una alzina centenària que s'ho menjava tot, com un clàssic. La de la teva foto ha après a compartir.
ResponEliminaSóc l'Helena.
Les alzines són molt potents… a casa meva en tenim una que s'està menjant un nesprer. El va acorralant, acorralant, fins que no li queda espai per a ell.
Elimina