Safata de tardor

Volia el millor de la tardor i el millor de la primavera. 

Les fulles seques torrades i vermelles, la melangia, la pluja i el vent, les nuvolades incertes i aquell fred que es va fent més viu i l'empeny a abrigar-se bé. La tardor com una tarda de diumenge

I també li agradava la primavera,  les flors grogues i liles i els gallerets vermells, i els dies llargs  i l'expectativa del  bon temps, les pluges arrauxades i la vida que es belluga intensament. La primavera com un matí de divendres esperançat.

I girava el cap quan se sentia interpel·lada,  quan hi havia un moviment,  o potser per provocar-lo,  girava el cap quan pensava que hi havia algú que respondria,  quan creia que les complicitats podien crèixer dia a dia i fer-se inacabables.  Girava el cap per trobar una conversa, una amistat, una companyia.  Girava el cap amb la felicitat de trobar algú que l'esperava.  Girava el cap i algunes vegades no hi havia ningú. Però no volia canviar,  girava el cap, igualment, un cop i un altre, al menys així se sentia bé, se sentia ben bé ella mateixa.