I tant que ens hi trobaríem. Aquest poal de la foto és cosí germà de les ferrades que feia servir el pare al tros (abans que arribessin les de plàstic, almenys).
Eren exactament iguals (potser les recordo menys abonyegades, això sí :-D) i estic segur que quan les feia servir per treure aigua de la bassa també s'emportava algun núvol del cel i alguna branca del garrofer que hi teníem a tocar.
O potser no, però m'ha agradat poder recordar-ho així gràcies a tu i a la teva meravellosa capacitat de fixar-te en aquests detalls que a la majoria ens passarien per alt per a portar-nos-els fins a la teva col·lecció de moments que també, ja ho has vist, és ben nostra.
M'alegro que t'agradin les petites coses que a mi em criden l'ateció. I encara una altra que no he dit: l'aigua del riu, que baixa ple, es veu ben verda i no gens transparent, però l'agafes amb la galleda i aleshores sembla netíssima i es veu ben transparent. Coses dels jocs de la claror i l'aigua.
T'he enviat un missatge a l'Instagram per veure tot l'artilugi sencer, refet com era en altres temps. Una companya de l'instagram em va explicar que era el seu marit que l'havia volgut refer. Tothom que passa ho pot fer servir, només com a entreteniment. I amb tres o quatre anys que fa que es va refer l'invent, la pobra galleda ha quedat ja molt malmesa…
Acabo de veure a Instagram la teva foto de la poalanca de Colomers i no només m'ha agradat veure el giny complet sinó que també ha estat genial descobrir-ne el nom, un clar exemple de "mot maleta" (poal + palanca) que jo no havia sentit mai fins avui.
És molt curiós tot plegat i, volent ampliar la informació, he trobat que a la Web oficial de l'Ajuntament de Colomers en parlen en una notícia de l'any 2015 on s'explica una mica d'història de la poalanca i hi surten diverses fotografies amb la ferrada nova de trinca i encara ben brillant (qui l'ha vist i qui la veu :-DD)
PS: Tens raó amb això de l'aigua, quina diferència aparent entre la que baixa pel riu i la de la galleda. Si el nom "poalanca" el podem considerar un mot maleta, això de l'aigua és tota una il·lusió òptica. :-))
Moltes gràcies pel teu enllaç. Jo no ho havia buscat mai. Ho he vist en directe i una companya de l'Instagram em va donar una mínima informació i ja en vaig tenir prou. Vaig que fa més temps que hi és del que a mi em semblava. Les fotos que vaig trobar de fa poquets anys, no devien ser, de cap manea les primeres que havia fet. I no sé què passa, avui en dia, que de qualsevol cosa fa un munt d'anys...😂🤣😂🤣
Jo tampoc havia sentit a dir mai "poalanca" fins que el vaig veure escrit en el rètol allà en directe. Un mot maleta, i tant!
Gota a gota el meu petit món, s’amaga dins del poal. L’aigua neta que ha anat caient del cel. El cel que pinta de blau el fons del cubell. Les altes branques que me’l volen tapar. L’ombra que aquestes m’ofereixen. L’aigua que es fresca a l’ombra. La set que s’apagarà glop a glop.
I tant que ens hi trobaríem. Aquest poal de la foto és cosí germà de les ferrades que feia servir el pare al tros (abans que arribessin les de plàstic, almenys).
ResponEliminaEren exactament iguals (potser les recordo menys abonyegades, això sí :-D) i estic segur que quan les feia servir per treure aigua de la bassa també s'emportava algun núvol del cel i alguna branca del garrofer que hi teníem a tocar.
O potser no, però m'ha agradat poder recordar-ho així gràcies a tu i a la teva meravellosa capacitat de fixar-te en aquests detalls que a la majoria ens passarien per alt per a portar-nos-els fins a la teva col·lecció de moments que també, ja ho has vist, és ben nostra.
Moltes gràcies per fer-ho. Bon cap de setmana!
Moltes gràcies pel teu comentari, Mc.
EliminaM'alegro que t'agradin les petites coses que a mi em criden l'ateció. I encara una altra que no he dit: l'aigua del riu, que baixa ple, es veu ben verda i no gens transparent, però l'agafes amb la galleda i aleshores sembla netíssima i es veu ben transparent. Coses dels jocs de la claror i l'aigua.
T'he enviat un missatge a l'Instagram per veure tot l'artilugi sencer, refet com era en altres temps. Una companya de l'instagram em va explicar que era el seu marit que l'havia volgut refer. Tothom que passa ho pot fer servir, només com a entreteniment. I amb tres o quatre anys que fa que es va refer l'invent, la pobra galleda ha quedat ja molt malmesa…
Abraçades, Mc!
Acabo de veure a Instagram la teva foto de la poalanca de Colomers i no només m'ha agradat veure el giny complet sinó que també ha estat genial descobrir-ne el nom, un clar exemple de "mot maleta" (poal + palanca) que jo no havia sentit mai fins avui.
EliminaÉs molt curiós tot plegat i, volent ampliar la informació, he trobat que a la Web oficial de l'Ajuntament de Colomers en parlen en una notícia de l'any 2015 on s'explica una mica d'història de la poalanca i hi surten diverses fotografies amb la ferrada nova de trinca i encara ben brillant (qui l'ha vist i qui la veu :-DD)
colomers.cat/colomers-recupera-la-poalanca-com-a-patrimoni-hidraulic/
Abraçades i moltes gràcies de nou!!
PS: Tens raó amb això de l'aigua, quina diferència aparent entre la que baixa pel riu i la de la galleda. Si el nom "poalanca" el podem considerar un mot maleta, això de l'aigua és tota una il·lusió òptica. :-))
Moltes gràcies pel teu enllaç. Jo no ho havia buscat mai. Ho he vist en directe i una companya de l'Instagram em va donar una mínima informació i ja en vaig tenir prou. Vaig que fa més temps que hi és del que a mi em semblava. Les fotos que vaig trobar de fa poquets anys, no devien ser, de cap manea les primeres que havia fet. I no sé què passa, avui en dia, que de qualsevol cosa fa un munt d'anys...😂🤣😂🤣
EliminaJo tampoc havia sentit a dir mai "poalanca" fins que el vaig veure escrit en el rètol allà en directe. Un mot maleta, i tant!
Abraçades, Mc!
És màgica aquesta aigua del poal, te'n portes tres experiències d'un sol glop. ;-)
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
L'aigua sempre ho és en una mesura o altra... o al menys jo sempre l'hi trobo.
EliminaAferradetes, nina!
El núvol que es reflecteix a l'aigua (i al poema) serà nova aigua per demà.
ResponEliminaMentre hi ha núvol, hi ha esperança...
EliminaRefrescante ese espejo.
ResponEliminaSalud.
Bones sensacions, sempre, les que ens regala l'aigua.
EliminaUn petó.
Com la lluna en el fang, aquest contrast entre el més profund i el més elevat.
ResponEliminaContrast i sintonia, al mateix temps.
EliminaGota a gota el meu petit món,
ResponEliminas’amaga dins del poal.
L’aigua neta que ha anat caient del cel.
El cel que pinta de blau el fons del cubell.
Les altes branques que me’l volen tapar.
L’ombra que aquestes m’ofereixen.
L’aigua que es fresca a l’ombra.
La set que s’apagarà glop a glop.