Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Monument a la vora l'Ebre a Mequinensa Barca de ferro a la vora de l'Ebre, vol fer memòria. Camí de sirga amb penes i treballs re...
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c...
-
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ...
-
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...
No havia sentit el nom i tampoc sé si l'he vist mai.
ResponEliminaL'he cercat i es veu que es fa un arbre molt alt.
M'agraden els dos colors que fa.
Aferradetes, preciosa.
Jo el vaig descobrir deu fer tres o quatre anys, un dia de tardor que estava ben vermell. No l'havia vist mai abans i el vaig haver de buscar. En canvi, aquest, en comptes de vermell estava verd i groc i era desembre. No ho entenc gaire. Jo crec que deu ser perquè encara no havia fet fred.
EliminaAferradetes, bonica!
me encantan todas las plantas.
ResponEliminaBesos
I a mi també. Si no les conec sempre busco com es diuen.
EliminaUna abraçada.
Tampoc coneixia aquest nom, però tens raó, fa Nadal !.
ResponEliminaBon any ;)
Estava bonic, ambla combinació de verd i groc.
EliminaBon any, Artur!
Apunta'm a la llista dels que hem descobert aquest arbre gràcies al teu post.
ResponEliminaÉs un arbre ben bonic que és cert que amb aquests colors verds i grocs que ens ensenyes a la foto sembla, en aquesta època, engalanat per Nadal. Així i tot, quan n'he llegit el nom i sens dubte influenciat per la relectura que estic fent aquests dies de "El Senyor dels Anells" de Tolkien, a mi m'ha fet pensar en la màgia dels boscos èlfics... (no em facis cas, ja saps com soc :-D)
Qui sap, potser sí que els boscos èlfics eren plens de liquidàmbars...
EliminaM'agrada descobrir i aprendre els noms dels arbres que no coneixia.
Parafrasejant un periodista de ponent: Carme, tu poses verd a la foscor.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier... que bonic això que em dius!
EliminaUnes garlandes fetes d'estrelles!
ResponEliminaSí! Feia Nadal del tot!
Elimina