Estany a Valveralla
És un estany petit a la vora d'un poble petit. La meva habitual innocència (o optimisme desmesurat, digueu-li com vugueu) em feia imaginar un petit estany perdut i tranquil entre els camps, però ja ho veieu, en aquest país nostre, sempre hi ha gent a tot arreu i sempre hi ha activitat a tot arreu.
La tranquil·litat és ja una cosa del passat. Amb quatre pams d'aigua i una barca que tot i no córrer a grans velocitats, creuava l'estany en un minut, la gent no es desanima i es disposa a fer esqui aquàtic.
Com hi ha món que hi ha gent per tot....
Només la visió de l'aigua, a més de la teva reflexió, ja alegra el dia.
ResponEliminaL'aigua sempre alegra la vista i el dia...
EliminaCadascú per on l'enfila!
ResponEliminaBen bé així!
EliminaFins i tot per badar!, com podem veure també a la foto.😅
ResponEliminaTot i així, em sembla que té molta màgia aquest petit estany.
Aferradetes, nina.
La que badava de veritat era jo... aquesta persona de la foto, en realitat, esperava el seu torn perquè la barca l'arrossegués i esquiar una mica. Eren esquiades ben curtes.
EliminaAferradetes, bonica!
Cierto, hay gente por todos lados, aquí de continuo, ventas de ser un pueblo turístico y para mas inri ahora ya viene la feria del queso.
ResponEliminaBesos
Estem sempre comprimits...
EliminaUna abraçada.
S'ha quedat el meu comentari a brossa?... quin desastre de gent!.🤦♀️
ResponEliminaOstres, Sí!
EliminaGràcies per avisar, suposo que en un moment o altre hi hauria pensat, a mirar-ho, però encara no l'havia vist.
Trobo que és un estany petit i bonic, i amb la poca aigua que hi ha, arreu, s'han d'aprofitar tots els llocs que permetin alguna aventura. I de fet és ben tranquil, que hi ha molt poca gent.
ResponEliminaPer cert, ahir i avui ha plogut una mica!!!
Bona nit, Carme.
Sííííí! Ha plogut una mica... a veure si avui hi torna!
EliminaBona setmana, M Roser!
En un racó del meu món,
ResponEliminatinc una mica amagat
un grapat de gotes d’aigua
que juguen a mullar-me
i tenen dos peixos taronja
que no se com hi han arribat.
En un racó del meu món,
m’hi amago i faig del temps
un elàstic amic callat,
l’estiro o l’escurço
i a ell li és igual.
En un racó del meu món,
a la vora del llac,
hi he deixat la infantesa,
i poc a poc la resta de la vida
se me n’ha anat gastant.
Ara, en un racó del meu món,
he perdut la corona i el tron.
Ara, el meu racó del món,
ja ha deixat de ser amagat.
qui sap si
Tal com dius tan bellament i tan poèticament, tots els nostres racons de món ja han deixat de ser amagats. Ara tothomho coneix tot i per tot hi ha gent i aglomeracions.
EliminaMoltes gràcies pels poemes, qui sap qui.