Roba estesa
Em feia tanta pena veure aquella casa abandonada i deshabitada!
Era dels meus veïns una família molt agradable que se'n van anar com qui se'n va de vacances i ja no els vam veure mai més. Ningú va gosar investigar gaire, ni on eren, ni perquè no tornaven. La gent, de seguida, veu coses fosques arreu.
Jo però, m'anava fent gran i encara recordava en Roc, amb els seus texans i la samarreta ratllada que li agradava tant. I un dia vaig voler donar-li de nou vida a la casa i també a en Roc, encara que fos una vida fíctícia, encara que fos de mentida.
Vaig pintar la seva roba estesa, com si això, fos un esquer per fer-lo tornar.
De moment encara no ha tornat, però si ho fa, de seguida sabrà que algú s'ha recordat d'ell durant tot aquest temps.
Com m'agrada aquest estenedor, tant com la història que has dibuixat.
ResponEliminaSegur que si ho veu torna!.😉
Aferradetes dolcetes, nina.
Em va encantar, aquesta idea de recuperar l'estenedor pintant la roba a la paret. No podia deixar d'endur-me'l cap a casa.
EliminaAferradetes, bonica!
El Roc ja és de camí. Aviat arribarà.... a algun lloc.
ResponEliminaA veure si es troben, en algun lloc.
EliminaM'has fet venir al cap la frase feta "Hi ha roba estesa" que es diu (es deia, més aviat) quan val més callar i no explicar certes coses davant algú que no li convé saber-les. Potser és per això que ningú sap que els va passar a la família d'en Roc...
ResponEliminaEn aquest cas, però, la roba estesa dibuixada no ens parla de secrets sinó que, amb el teu relat, serveix per donar vida a aquesta casa i a en Roc... sigui on sigui.
Ben trobat! :-)
Moltes gràcies, Mc! La teva idea seria boníssima per un altre relat, que la roba estesa pintada tingués aquest significat. Una manera de comunicar-se en clau. He, he, he…. Defugint el Pegasus.
EliminaCom que anònim? Soc la Carme! Ara els blogs no reconeixen els seus propis autors? On anirem a parar?
EliminaSense saber-ho sempre en algun lloc, algú recorda i/o ens recorda... és un pensament que quan apareix sempre omple...
ResponEliminaet deixo el meu (pensament)... Carme :)
Un pensament preciós i ben cert. No sabrem mai qui ens recorda, ni els altres sabran mai quan els recordem, si no ens ho diem, esclar. Però sempre és una cosa positiva, aquest record agradable d'algú.
EliminaSerà un bon "reclam" o un bon "record" , per a la familia que va marxar... sigui com sigui, serà recordada al poble !. ;) Bona setmana !.
ResponEliminaQuina bona idea...M'he hagut de mirar més d'un cop el dibuix, perquè com que no m'hi lluco gaire, no sabia si era roba de veritat, o dibuixada,
ResponEliminaperò és clar ja he vist que el cordill no arribava al final...
Petonets, Carme.
Sí és una idea divertida! Petonets, M Roser!
EliminaÉs un grafit molt Bansky! Molt original la història que en fas.
ResponEliminaCoses que em criden l'atenció...
Elimina