Teranyina
Fràgil i immensa.
Trampa ben parada.
Si no fos que el sol s'hi gronxa
no la veuríem.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
Es fa fosc
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Sempre m'ha meravellat les teranyines. Fa temps vaig llegir no sé on que tot i la seva aparent fragilitat el fil que les forma és, en comparació, més resistent que l'acer. La natura sempre ens sorprèn, només cal saber fixar-nos-hi tan bé com fas tu. :-)
ResponEliminaNo vaig veure l'aranya, però jo dira que havia de ser molt grossa, tenint en compte la mida, tant de la teranyina sencera, com la de cada forat.
EliminaEm sona que aquesta dada que dius, jo també l'havia llegida a algun lloc. Podria ser molt bé, que un fil d'acer d'aquesta mida no resistís aquesta estructura o no resistís els impactes dels insectes en ella.
No fa molt, vaig veure una aranya molt petita que s'afanyava en filar la seva teranyina cada cop que una abella es volia desfer-se'n. M'hi vaig passar una bona estona, mentre l'aranya anava i tornava cap a la seva víctima.
ResponEliminaVisualment són molt atractives.
Aferradetes, nina.
Visualment són una meravella i aquesta era espectacular per la mida, però no era de les més ben teixides que he vist, n'hi ha que són una filigrana.
EliminaAferradetes, bonica!
He caigut al parany.
ResponEliminaDesembolica't doncs... hauràs quedat ben enganxós... he, he,he...
EliminaSon de una perfección inigualable y durísimas. Toda una obra de arte.
ResponEliminaBesos
Sempre em fascinen...
EliminaUna abraçada.
Les aranyes són molt treballadores, aquests treballs d'artesania les protegeixen i fan molt bonic...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Són paranys de caça... però els queden tan bonics!
EliminaPetonets, M Roser.
M'agrada moltíssim, Carme!
ResponEliminaEl sol que es projecta en un poema com aquest!
Moltíssimes gràcies, Helena!
Elimina