Dels carrers buits,
del silenci, la calma,
en faig l'instant.
Testos i cossiols
l'acoloreixen de verd.
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la Sarah Misselbrook , originària del Re...
Un bon instant acolorit ! .
ResponEliminaSalut ;)
Salut, Artur i moltes gràcies!
EliminaM'encanta el dibuix!
ResponEliminaMoltes gràcies, maca!
EliminaUn instant irrepetible, cal aprofitar-lo i guardar-lo a la caixeta dels records de la memòria.
ResponEliminaBon llarg cap de setmana, Carme.
Gràcies M Roser!
EliminaBona castanyada!
Un instant més d'aquells que tant ens agraden.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
A col·leccionar-los tots.
EliminaAferradetes, bonica!
Bona tanka, no ens hi tens acostumats tal i com faig jo!
ResponEliminaEn algunes èpoques havia escrits molts haikus i moltes tankas, però tens raó que ara no ho faig gaire sovint.
EliminaAcolorim aquest silenci i aquesta calma i fem-los ben nostres per gaudir-ne.
ResponEliminaBona castanyada, Carme!
Procurem aprofitar els moments i gaudir tot el que ens porten de bo i de bonic!
EliminaGràcies i una abraçada, Núria!
Me gustan esos paseos tuyos.
ResponEliminaUn abrazo
I a mi els teus!!!
EliminaAbraçades.
A cada passa escrius un vers. I l'aquarel·la és una estrofa sencera.
ResponEliminaÉs bonic i afalagador el teu comentari, Xavier. Moltes gràcies!
Eliminatanka, de tan 'curt1' i ka 'cançó'. 1. f. Poema d'origen japonès que consta de cinc versos, pentasíl·labs el primer i el tercer, i heptasíl·labs els restants.
ResponEliminaSempre aprenent amb el teu interessant bloc Carme, gràcies i Salut.
Una abraçada, Antonio!
EliminaHe trobat aquest comenari a la brossa i l'he rescatat encara que amb molt de retard.