Sant Joan és a la vora. A la platja planten troncs i fustes velles. Caixes i cartrons, algun moble amb la fusta destralada. Un ninot farcit de roba estripada. Per la nit, miro la mar i m'imagino l'encesa de bat a bat. Guspires al aire volant. olor de fum i encenalls. Crits d'uns quants infants. Crits i petards. Focs, música, coca i mistela. Res que no hagi passat. Escampa la marinada, l'olor del fum i la guspira esvalotada, com llavors d'una festa mai igualada.
Un poema encisador, d'una gran bellesa, Carme.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Motes gràcies, Paula! Aferradetes, bonica!
Eliminaaquestes bufades són les que captiven la fantasia...
ResponEliminate'n deixo una espurna :)
Gràcies, Maria, per regalar espurnes que fan tanta falta!
EliminaMe encantan estas plantas y sus semillas con flotadores son de un onírico tremendo.
ResponEliminaBesos
Motes gràcies, Erik!
EliminaUn cop de vent et pot fer feliç, deia una professora meva de poesia, sobretot a l'estiu.
ResponEliminaÉs preciós el poema, sobretot el darrer vers.
Quan fa aqeusta calor, la frase de la teva professora és ben literal i també té el seu sentit metafòric,esclar.
EliminaGràcies, Helena!
Quan fa vent tot vola, les fulles , les flors , i de vegaes fins i tot nosaltres, sóm com papallones...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Volar és una cosa gens fàcil, però engrescadora...
EliminaBon vespre. M Roser!
Sant Joan és a la vora.
ResponEliminaA la platja planten troncs
i fustes velles.
Caixes i cartrons,
algun moble
amb la fusta destralada.
Un ninot farcit de roba estripada.
Per la nit, miro la mar
i m'imagino l'encesa de bat a bat.
Guspires al aire volant.
olor de fum i encenalls.
Crits d'uns quants infants.
Crits i petards.
Focs, música, coca i mistela.
Res que no hagi passat.
Escampa la marinada,
l'olor del fum
i la guspira esvalotada,
com llavors d'una festa
mai igualada.