Llegir l'hora a les roques
M'hi hauria quedat tot el dia, si hagués fet sol, esclar. M'hi hauria quedat tot el dia a comprovar com el Montsant fa de rellotge de sol per al poble de la Morera.
Com que al rètol hi havia l'explicació, només em caldria anar comprovant a cadascuna de les hores de referència, com es veia la roca concreta que l'assenyalava.
La vida moderna, no permet aquestes coses, fins i tot quan estem de cap de setmana o de mini vacancetes, no ens permetem quedar-nos tot un dia per veure una cosa tan interessant com aquesta. Vaig marxar amb recança.
La Morera de Montsant és on poble on t'hi quedaries i no pas només pel seu rellotge de sol, sinó per tot, per la situació, pel paisatge, per la calma, per la claror, per la posta de sol, per l'albada, pels cingles, pels camins, pel silenci, per la gent... per tot.
Un rellotge de sol monumental que complia perfectament la seva funció en un temps on no calia anar sempre amb un coet al cul com ara.
ResponEliminaSí i les hores eren importants, però no venia de cinc minuts. Quina sort! Em va encantar aquest descobriment.
EliminaQuina enveja, tot plegat, Carme! Però és una mica com pujar una muntanya i no estar una estoneta al cim gaudint de la bona vista!
ResponEliminaNo ben bé, perquè ja vaig entendre com funciona, vaig veure les roques que són de referència a unes hores determinades... i ja ho vaig poder entendre i veure-ho bastant bé. Qui no en conforma és perquè no vol, oi? M'hauria agradat poder veure-ho del tot, però també estic bastant segura que no ha de ser fàcil de veure. Pels que coneixen el Montsant com el palmell de la seva mà sí, pels que venim de fora, no tant.
EliminaJa em vas dir que ho pujaries aquí. 😉
ResponEliminaEls pagesos és gent molt sàvia i, en aquest cas, tenen una manera de saber l'hora molt peculiar. Una pena que no haguessis pogut gaudir d'un bon sol per veure'l.
Aferradetes, nina.
M'encanten aquestes coses! demostren un arrelament i una integració al propi medi admirable.
EliminaAferradetes, bonica!
Que curiós ! ;) No ho coneixia.... les mancances fan treballar la ment. No tens rellotge, doncs un de gegant !! hehhe
ResponEliminaSalut !
Molta observació i molt coneixement del territori, els tinc una admiració profunda. Salut, Artur!
EliminaTens raó, és un poble preciós, ( a mi només em molesta el vent) i quina sort que tenen de llegir les hores a les roques del Montsant, no ha sabia!!!
ResponEliminaOn es tingui un rellotge com aquest, que es treguin tots els digitals.
Bon vespre, Carme.
Aquest no necessita piles ni electricitat... només sol! Ara, si no fa sol és com si se li haguessin acabat les piles.
EliminaLa situació d'aquest poble és una meravella. El dia que jo hi vaig anar no feia vent.
Bon vespre, M Roser
Fa molts anys vam pujar la "Roca de les hores" justament des de la Morera del Montsant. Recordo trossos de vertigen però no recordo que la roca tingués una hora concreta i ara no sé quina devia ser, però per la situació del mapa diria que era la de les 11.
ResponEliminaAmb l'explicació tan poètica que en fas, hauré de tornar-hi. Més que a pujar roques, a vigilar hores.
Ni en les millors èpoques quan era jove i estava més en forma m'hauria atrevit amb aquestes roques i aquests cingles.
EliminaJo també hauré de tornar-hi per veure saltar l'estel!
Ostres, que interessant, Carme! Tant a prop que ho tinc i no hi he estat mai. El meu pare sabia l'hora gairebé exacta només mirant el cel i trobo que això de saber-ho a través de la llum a la muntanya encara és més original. La saviesa sense tecnologia era increïble i, tens raó, la vida moderna no ens permet aquest "luxe" de poder romandre, observar, esperar... No hauria de ser així. L'avenç en una direcció no hauria de fer retrocedir tot allò que ens aporta alguna cosa.
ResponEliminaDoncs és un lloc encantador. T'agradarà si hi vas. Enlairat, com un balcó sobre el paisatge. Tot espectacular i els cingles del Montsant just a sobre, com un centinella vigilant.
EliminaI això de les hores segons les ombres i el sol a les roques em va enamorar...