Salvem els mots
Ompliré de flors els balcons,
llevat que, un dia, hagin mort totes les flors.
No m'estaré d'amanyagar el sol ponent cada capvespre.
I aplegaré coratge, quan, murri, m'atrapis i
gosis trobar els millors mots per corprendre'm.
Qui sap les juguesques que inventarem, per haver-nos.
PD: intent de poema utilitzant algunes paraules i expressions del llibre Salvem els mots de Jordi Badia i Pujol
Quins balcons més ben florits!
ResponEliminaHas gosat i amanyagant els mots t'ha quedat un preciós poema.
Bona tarda, nina.
Moltes gràcies, Paula!
EliminaAferradetes, nina!
La nostra llengua és molt rica en expressions i paraules que anys enrere es feien servir habitualment i que ara cada cop s'escolten menys, arraconades davant l'auge d'altres més "globalitzades". Està molt bé lluitar contra aquesta homogeneïtzació del català, està molt bé que procurem salvar aquests mots. El teu poema demostra que algunes d'elles es poden fer servir sense cap problema aconseguint preservar un català ben viu i ben ric.
ResponEliminaCom tot, però, s'ha de saber com fer-ho. Quan he parlat "d'anys enrere" estava pensant només en algunes dècades, en el català dels nostres pares o avis que, sens dubte, era més ric que el nostre i que no hauríem de deixar-nos perdre. Però jo trobo que és un error exagerar-ho i intentar recuperar mots de molts segles enrere que avui en dia no tenen cap sentit, estic pensant per exemple en la polèmica del "cobrefoc" o "seny del lladre" en comptes de "toc de queda". A parer meu, si volem que el català sigui una llengua viva l'hem de deixar evolucionar com evolucionen totes les altres i utilitzar avui en dia aquestes expressions arcaiques (només perquè no s'assemblen tant a com es diu en espanyol) trobo que en comptes de salvar la llengua el que fa és enfonsar-la encara més perquè la converteix en una "llengua de museu": certament molt bonica i genuïna, però completament allunyada del carrer i dels possibles parlants.
Aquest llibre d'en Jordi Badia (com les seves aportacions a Twitter, que són genials i en la mateixa línia del llibre) m'agrada moltíssim, perquè més que parlar d'incorreccions, que no en parla, parla de sinònims, de sinònims que es perden a favor d'un de sol.
EliminaEls mots i les expressions que proposa, no són estranys ni desconeguts. Jo diria que, no només els coneixia tots, tots, sinó que tots els he sentit moltes vegades de la meva mateixa familia, com tu dius pares i avis. I no els utilitzem gaire per hàbits adquirits massa còmodes i condicionats pel nivell de català estandard que corre pel món.
No cal anar gaire lluny a buscar mots. Aquí mateix, com tu dius, just unes dècades enrere n'hi ha prou i de sobres per a recuperar-ne moltíssims.
Som-hi! I no només ens els poemes, sinó en la parla de cada dia.
Jo també vaig fer el poema Paraules adients inspirant-me en les paraules dins el blog de Jordi Badia! És un exercici que sempre funciona, a tu també! Cal que neixin flors a cada instant...
ResponEliminaMe'n recordo, vas fer una bona llista que jo vaig utilitzar, en aquell moment. El repte gran és utilitzar-los amb normalitat en la llenguia parlada.
EliminaConec el llibre, està molt bé que fem servir paraules genuïnes de la nostra llengua que es van perdent. Defenso que la llengua evoluciona i ens hem d'anar adaptant als parlants, però una cosa és no quedar-se fixat en el segle passat i l'altra pervertir la llengua del tot.
ResponEliminaLa llengua evoluciona tant si volem i tant si ens agrada com si no. És un fet. I està bé que sigui així.
EliminaLa nostra feina, la de tots els que estimem la llengua, es enriquir-la amb tantes maneres de dir diferents que tenim, que hi són, que no ens cal inventar res i que, en canvi, ens costa tant d'utilitzar habitualment. Penso que aquest llibre és una gran ajuda a la nostra memòria. Per a mi ha estat una gran alegria retrobar alguns mots que coneixia d sobres i que no utilitzo gairebé mai o mai.
Em guardo en una llibreteta uns quants mots dels que has subratllat. Si algun dia em fan falta els escriuré gustosament.
ResponEliminaTot esperant que abans de que es morin totes les flors n'hagin nascut de noves.
Ben fet... escriure'ls i dir-los també. Gràcies per col·laborar!
EliminaUns balcons preciosos, acompanyats de belles paraules i expressions.
ResponEliminaHa de ser interessant aquest llibre, me l'apunto. El que escriu en Jordi Badia a les xarxes i mitjans és interessant, sempre enriquint la llengua.
Abraçades
Sí, és un llibre molt enriquidor perquè proposa moltes paraules i expresions, que totes totes es poden utilitzar còmodament, sense forçar, sense sentir-nos postissos ni estranys. Sense que sigui català de plàstic.
EliminaAbraçades, Núria!
Quins balcons més florits...M'agrada conservar les paraules antigues o dialectals, estic contenta, perquè totes les que has subrallat en conec el significa, malgrat no les faci servir sempre!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Aquesta és la gràcia, no perdre les nostres paraules, les que sabem i coneixem. Es tracta només de recuperar-les.
Elimina