Capvespre sobre l'aigua quieta


Placidesa i nostàlgia m'amaren el cor.
D'on surt el sentiment tan suau, tanta tendresa?
Dels ulls que miren o d'allò que es mirat?

Molt lentament, 
provo de surar amb l'ànim encalmat,
que el meu deixant no espatlli cap instant viscut.

Comentaris

  1. Un bell pensament solca les aigues tranquil·les. Quan el rastre de les ondes s'esborri, restaran petites ones al cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les teves petites ones al cor, tal com les dius, em semblen molt boniques i consoladores.

      Elimina
  2. El millor és que la tendresa provingui tant dels ulls que miren com d'allò que és mirat. Que el deixant de la memòria no espatlli cap instant viscut. M'embadaleix!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades la memòria se'ns fa traïdora i no hauríem de deixar que això passés. Un moment viscut en present, no hauria d'espatllar-ne cap en passat.

      Elimina
  3. Diuen que la bellesa és als ulls de qui mira...Segur que amb tanta calma et vindran a la memòria bells records viscuts! Preciosa la foto.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  4. Quanta dolçor, Carme!
    Si es mira amb el cor, la tendresa sempre envaeix.
    Que la nit et sigui plaent. 🌙🌠

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sa lluna, que tinguis un bon dia! 🌞🌤🌺😀

      Elimina
  5. Just abans de venir cap aquí estava pensant que passa la vida, sense que fem res per aprofitar-la. El teu post contemplatiu m'ha despertat aquesta mateixa sensació. No, no tinc un bon dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Últimament, segur que la pandèmia no ajuda, ho penso sovint, XeXu. He fet moltes coses a la vida. La majoria d'elles m'han anat bé, no em puc queixar de res, però tinc, ara mateix, la sensació de poc aprofitament... la contemplació quieta i silenciosa, a vegades, és un dels millors moments.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

El meu blog dels pobles

Entrades populars