Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
El meu blog dels pobles
Entrades populars
Publicat per
Carme Rosanas
A la Roser
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Certament ! A casa entinc bon exemple ; D : D
ResponEliminaEm fa l'efecte que d'aquests exemples n'hi ha molts, però aquestes portes de Calaf, em van cridat l'atenció. Semblaven les portes, les que eren tortes, però no! Són les parets.
EliminaParets gaudinianes... involuntàriament.
ResponEliminaEm va semblar com un refrany, amb un sentit figurat. Potser les parets gaudinianes també.
EliminaPotser el paleta que va fer les parets no si guipava gaire, he, he...
ResponEliminaO les cases mateixes que amb els anys es mouen... ves a saber!
EliminaEm recorda a l'arquitecte d'Astèrix a Egipte :-DDD
ResponEliminaHauré de tornar-me'l a mirar... ara no me'n recordo. I això que el meu fill, de petot,se'l va mirar (en peli) aproximadament 25 vegades i jo amb ell... Et recorda l'arquitecte bo o l'arquitecte dolent? He, he, he...
EliminaCom la torre de Pisa?
ResponEliminaSí els versos no diguessin la veritat, ningú s'adonaria de com ens enganyen.
Bona, aquesta reinterpretació, Helena!!! Moltes gràcies!
EliminaJa no sé si és la paret o la porta que està torta!
ResponEliminaAquí està la gràcia, o al menys allò que a mi em va fer gràcia: que la primera impressió és que són les portes les que estan tortes, però com que viatjo sempre amb el meu arquitecte de capçalera, ell em va fer veure que no eren les portes que són les parets. Vaig pensar que si haguessin posat les portes tortes com les parets ni ens haguéssim adonat de res, però no! Les portes dretes "descobreixen" la inclinació de les parets. Em va semblar literal i metafòric.
Elimina