Vidre endins

Taller en una casa modernista a Granollers

Vidre endins,
tot un món encara per descobrir
se'ns fa poc a poc innaccessible.
Compartim qui som, 
i cap paraula no ho sap explicar.
La pau i l'anhel, ens diuen els ulls.
I el fons de tot, el misteri i la calma,
suren en la pupil·la que creix.
Som l'heura efímera i perenne
que s'entortolliga a l'ànima.
No hi ha retorn. 

Quedo suspesa entre cel i núvol,
en l'instant triat, per sempre.

Comentaris

  1. Quantes coses has sabut trobar vidres endins. I que bé les expliques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier, potser et podria dir, que bé les llegeixes!

      Elimina
  2. No sé com deuen ser les coses vindre endins, però m'encanten les que veig vidre enfora, suposo que deuen està a l'alçada...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. "Som l'heura efímera i perenne/ que s'entortolliga a l'ànima": els versos, potser? Em costa d'entendre't, avui, però sones tan bé... No hauries de deixar que poemes com aquest caiguessin en l'oblit, el "No hi ha retorn."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intentar explicar una simple mirada d'efímera durada sempre és una mica difícil, però els versos van sortir i van fluir sense pensar-hi gens. La finestra i el vidre com a metàfora dels ulls. Gràcies, Helena, per les teves paraules.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars