Porta i escala a Santa Margarida de Bianya



No és la porta d'entrada a cap realitat. No és cap camí gaire transitat. Insegura, sense proteccions ni baranes. Guarnida amb les plantes que la fan bonica, oberta com si fos una finestra.

És la porta que utilitzem per escapar-nos d'un excés de racionalitat, és la porta dels somnis, és la porta que obre altres dimensions. Discreta i a punt badar-se del tot quan el pensament ens hi porti.


Escric amb les mans 
siluetes irreals.
Dibuixo amb les paraules
mons paral·lels.
Pugem els graons poc a poc
Obrim la porta amb molta cura.
I sabem passar el llindar sense cap por.


Austeritat
de l'escala, amb flors
de benvinguda.
....................................................Helena Bonals


Comentaris

  1. Com fa molts anys
    surt al balcó bonica.
    Et vull cantar.

    ResponElimina
  2. Dona, sense cap por... s'ha de pujar amb una mica de cura. Els somnis de vegades són perillosos.

    ResponElimina
  3. O la porta que va esdevindre finestra. M'encanta la idea.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bonic, Novesflors, la porta que va esdevenir finestra... a mi també m'encanta, la idea...

      Elimina
  4. Quina sort, saber passar la porta del llindar dels somnis sense cap por! Quina sort, haver fet l'aprenentatge i tenir la confiança de no fer-se mal en l'intent...! És deliciós aquest racó, i ben curiós també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades ens ho hem de repetir molt per creure'ns-ho, Montse! Aquests detalls dels edificis sempre m'agraden molt.

      Elimina
  5. Una porta finestra preciosa, amb unes escales una mica perilloses,...Potser era la porta d'entrada i fugida d'algun amant, per por de ser descobert i potser més d'un hi va quedar un mica escalabrat, perquè la bombet poca llum devia fer!
    Tot el conjunt és molt bonic i poètic...
    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan ho veus a la realitat, fa pensar com devia anar tot plegat. Perquè és així? Però em temo que ja ningú no ho sap. Bon dia M Roser.

      Elimina
  6. El cert és que la porta, misteriosa i bella alhora, fa 'obriguera' i per tant convida a entrar-hi. Sense por. Segur que el que hi ha a l'altre costat no pot ser dolent. Ah! I preciosos dibuixos, com sempre, acompanyant el text ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que obrir-la té premi. Tot tenia pinta de ser bo, per allà i res dolent. Tens raó.

      Elimina
    2. Irreals i màgiques.
      Molt ben dibuixades aquestes portes!

      Elimina
    3. De fet era ben real, però guardava aquest punt d'irrealitat i de màgia, que tu li veus. Gràcies, Jordi!

      Elimina
  7. Una mica de vertigen en pujar aquests graons, però l'emoció del perill atrau. Irreal i màgica com els somnis sembla aquesta escala

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó com si l'haguéssim somiat. Poc a poc... no csiguéssim!

      Elimina
  8. Austeritat
    de l'escala, amb flors
    de benvinguda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, doncs t'has inspirat molt bé!!!
      La paraula i el concepte austeritat no surt al meu post, però em va voltar pel cap tota l'estona, posar-lo amb el contrapunt de les flors, em sembla un gran encert.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars