dilluns, 25 de juny del 2018

Lligabosc



Lligabosc,
escurço el pas per saludar-te.
T'agafes fort per sostenir-te
en murs, en heures
en arbusts ressecs
que et manlleven la flor. 
M'enduc el gest,
l'atreviment de crèixer,
enllà, enllà sense aturar-me.
L'olorosa flor com a penyora
i l'intercanvi:
tu m'ajudes a no caure ran de terra,
jo t'ofereixo els colors de les meves flors.

12 comentaris:

  1. Preciosa flor...Des d'un tros lluny ja se sent la seva olor i si agafes una flor i la xucles com si fossis una papallona, et deixa emmelat, dels llavis al cor!!! Per això també es diu xuclamel...
    Bona tarda, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xuclamel i lligabosc dos noms ben poètics per una mateixa flor...

      Elimina
  2. Lligabosc! No coneixia aquesta flor. Fa dies que, quan sortim a caminar, em fixo en les flors dels boscos. Vull trobar un llibre que me les expliqui, doncs n'hi ha moltíssimes a les que no fem cas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rits, fa anys que m'hi dedico, amb molta calma i aprenc a poc a poc. Primer amb llibres, com tu dius. Ara, he canviat. Tinc una applicació al mòbil que es diu Pl@antNet, que si fas una foto a la flor o a la fulla, d'un arbre o d'una planta i li fas buscar, et busca les que més s'hi assemblen I es pot comparar amb la que has vist i reconèixer quina és. Alguns cops no la troba, però la majoria de vegades sí.

      Elimina
  3. No sabia com es deia aquesta flor, i m'alegro que tingui uns noms tan bonics! Aquest any, els camins de Montserrat m'estaven plens, en vaig fotografiar moltes; algunes semblaven unes mans amb molts dits que m'assenyalaven el camí a seguir. L'olor, però, no em va arribar; havia plogut tant i tant que fins i tot la ginesta tenia amagat el seu perfum...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'embadaleixen els noms d'aquesta flor. Ells sols ja són poesia. En podríem fer una molt curteta i sintètica:

      Xuclamel.
      Lligabosc.

      I potser ja sentiríem el seu perfum, avui que no plou tant.

      Elimina
  4. Els que et llegim t'ajudem a no caure a terra, tu ens ofereixes els colors de la teva poesia.

    ResponElimina
  5. Quin diàleg tan bonic entre els dos elements, quin intercanvi!

    ResponElimina

Un dia algú va tenir la idea d'encarregar uns bancs de carrer a una artista, concretament a la  Sarah Misselbrook , originària del Re...