La neu defora.
Les torres i muralles.
Quietud a dintre.
Com un pessebre
les cases de joguina
repten el temps.
Graons de pedra.
llimats de tantes passes
de peus i pluja.
El pou, la casa,
l'escala i el balcó.
Carlines seques.
Adéu, carrers!
que les torres us guardin
pau i bellesa.
Pau i bellesa: que bé ho has explicat amb les fotografies i els haikus.
ResponEliminaSembla un poble aturat en el temps. Suposo que en èpoques de turisme deu ser molt diferent, però aquest passat dissabte de rams, gairebé no passava ningú, queia la neu i tot ho feia més misteriós encara.
EliminaQuina preciositat de lloc. Aquest no el nominen a poble amb més encant de l'any?
ResponEliminaA França tenen una nominació que en diuen "Un dels més bells pobles de França" . Comque diu "UN dels..." el poden aplicar a molts pobles, molts i molts pobels. Aquest és un d'ells.
EliminaUn poble preciós , sembla que de cop i volta hagin de sortir alguns cavallers abillats amb cotes de malla i donzelles de llargues trenes roses, per aquests carrerons.
ResponEliminaEls haikus i queden d' allò més bé!
Bon vespre, Carme.
Sí, aquest ambient et transporta al passat, és ben bé així.
Eliminaaquestes pedres podrien explicar moltes històries, tristes i precioses, però històries a la fi i al cap
ResponEliminaA vegades és una sort que les parets no parlin, a vegades és una llàstima...
EliminaDins dels teus haikus també hi ha quietud. La neu a fora.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
Elimina!!
EliminaUna comarca preciosa l'Aveyron, Jordi!
Elimina