Marc de finestra
encès de llum i arbres
fugint de l'ombra.
Obro el ventall,
potencials de futur
per descobrir-me.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Molt primaveral aquest contrast. Si obres el ventall tot és llum.
ResponEliminaObrir el ventall de possibilitats és una necessitat vital.
EliminaSembla que ja estàs cridant la primavera...
ResponEliminaI això que diuen que aquesta setmana serà molt hivern... encara.
Elimina«Platja de Tossa fores, només la clara escena
ResponEliminad’un somni que vacil·la entre el goig i la pena
o somni tu mateixa que, fràgil, s’esvaeix?
Tu ets el paradís perdut en la distància,
el camí que s’esborra en records de la infància.
I amb tot la meva platja, mal que lluny, existeix.»
Joan Guarro Basté
Preciós, Xavier, moltes gràcies per compartir aquest poema que jo no coneixia.
EliminaAquest arbre sembla que tingui les arrels dins d'aquesta espècie de castell hi hagi sortit a prendre l'aire i la llum del sol...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
he, he, he... era ben bé a fora del tot!!! Bon vespre, M Roser!
Elimina