Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
Preciós!!
Moltes gràcies, Noves Flors!
Un poema acolorit i aromàtic. La torre té bona vista, i tu ens la fas arribar amb les teves paraules.
Mirar des d'un lloc enlairat sempre dona un punt de vista privilegiat...
Sobretot la segona tanka, Carme, la trobo bellíssima! I l'aquarel·la també!
Moltíssimes gràcies, Montse... l'he modificat una mica, perquè l'últim vers tot i que respectava la mètrica, perdia el ritme...
Jo també. La segona, Carme. Ja torno. I l'aquarel·la, és clar.
Moltes gràcies, Jordi! Contenta que tornis...
Si et passa tot això que dius en aquests bonics versos, què més pots demanar una freda tarda d'hivern?Petonets, Carme.
Gràcies, M Roser!!! Petonets...
La primera part, m'hi sento tan identificada... Aquest el recordaré.
Me n'alegro molt, Helena, és bonic compartir sentiments.
Preciós!!
ResponSuprimeixMoltes gràcies, Noves Flors!
SuprimeixUn poema acolorit i aromàtic. La torre té bona vista, i tu ens la fas arribar amb les teves paraules.
ResponSuprimeixMirar des d'un lloc enlairat sempre dona un punt de vista privilegiat...
SuprimeixSobretot la segona tanka, Carme, la trobo bellíssima! I l'aquarel·la també!
ResponSuprimeixMoltíssimes gràcies, Montse... l'he modificat una mica, perquè l'últim vers tot i que respectava la mètrica, perdia el ritme...
SuprimeixJo també. La segona, Carme. Ja torno. I l'aquarel·la, és clar.
ResponSuprimeixMoltes gràcies, Jordi! Contenta que tornis...
SuprimeixSi et passa tot això que dius en aquests bonics versos, què més pots demanar una freda tarda d'hivern?
ResponSuprimeixPetonets, Carme.
Gràcies, M Roser!!! Petonets...
SuprimeixLa primera part, m'hi sento tan identificada... Aquest el recordaré.
ResponSuprimeixMe n'alegro molt, Helena, és bonic compartir sentiments.
Suprimeix