A veure si aquest blog no se'm menja els comentaris hehehe De moment es veu tan "nou"... Té les parets blanques, com les de casa meva (la casa de veritat)... M'agraden així, fa que tot sigui més espaiós, amb més llum... Aquí les teves pintures lluiran molt bé!
Vaig començar a escriure la meva primera Col·lecció de Moments, el dia 13 de maig de 2007 en un suport que no era de Blogger, i que al cap d'un any, aproximadament, ja no em va deixar publicar res més. I el vaig deixar allà, sense poder afegir res més i al cap dels anys, tots els blogs d'aquell lloc que es deia Bloctum, van desaparèixer. Com que en aquella època jo escrivia cada dia, doncs vaig perdre quasi 400 posts. No em sap greu. Tampoc era tan important.
De tota manera al 2008 vaig començar a Blogger en aquest altre blog: carmerosanas.blogspot.com, fins que em funcionava tan lent que vaig tornar a començar de nou en aquest.
Per sort Blogger encara conserva el meu blog antic.
Never mind. ;-) Sometimes, when I've been following a blog for a while, I look at the very first post. And most of the time, I'm the first commenter in almost 20 years. I got the idea from my friend Andrew (Don QuiScottie). Up until 2020 (Corona), he used to visit my very first post every now and then. Great fun! ;-) Una abraçada, Carme.
Un llibre que és tota una obra d'art, sens dubte.
ResponEliminaM'ha fet gràcia inaugurar aquesta nova casa. :-))
El primer, benvingut, Mc!!!
EliminaEsperem els posts en aquesta casa clara.
ResponEliminaBen aviat. Dilluns que ve.
EliminaJa hi sóc. Hola.
ResponEliminaBenvingut, Jordi!
EliminaUn nou blog molt elegant.
ResponEliminaGràcies, Noves Flors!!! A veure el funcionament com va. No he provat mai aquest format.
EliminaUna nova casa llesta per a rebre convidats..."Oh benvinguts, passeu passeu" ( espero)
ResponEliminaSembla molt moderna.
Benvinguts, tots, els que vulguin venir i compartir, i tant!
EliminaAmb ganes i il·lusió et seguirem en aquesta nova casa, Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse, amb il·lusió sereu rebuts.
EliminaHolaaaaaaaa!!
ResponEliminaA veure si aquest blog no se'm menja els comentaris hehehe
De moment es veu tan "nou"...
Té les parets blanques, com les de casa meva (la casa de veritat)... M'agraden així, fa que tot sigui més espaiós, amb més llum... Aquí les teves pintures lluiran molt bé!
Holaaaaaaaa!!!!
EliminaSembla que això funciona.... 👍👍👍
Ieeeeeeeeeea!! No se'm menja els comentaris!! :-DDD
ResponEliminaBravo!! Visca!!
EliminaToc, toc! Bonica i acollidora la teva nova casa, Carme.
ResponEliminaPotser una casa així em convindria pel Glo.Bos.
Per què no, Glòria? Aquestes rai que no costen diners... Pots canviar-te si vols!
EliminaRessona una mica encara però ja l'aniràs omplint, oi?
ResponEliminaMolt bonica la vista!
I tant que l'ompliré! Si ara porto 3003 posts, com a mínim arribaré als 4004... he, he, he...
Eliminaole ole casa nova per col·leccionar altre cop i per molts molts bons moments .....
ResponEliminaGràcies, Elfree, espero molt i molts bons moments... i tant!
EliminaFelicitats pel llibre col·lectiu, m'ha agradat tot: dibuixos, fotografies i mots.
ResponEliminaMoltes gràcies, Consol!
EliminaAch!! And where do I find your very first post in 2006?! ;-)
ResponEliminaLa pau de la nit, Carme, i una abraçada.
😥 em sap greu, però no el trobaràs, Sean.
EliminaVaig començar a escriure la meva primera Col·lecció de Moments, el dia 13 de maig de 2007 en un suport que no era de Blogger, i que al cap d'un any, aproximadament, ja no em va deixar publicar res més. I el vaig deixar allà, sense poder afegir res més i al cap dels anys, tots els blogs d'aquell lloc que es deia Bloctum, van desaparèixer. Com que en aquella època jo escrivia cada dia, doncs vaig perdre quasi 400 posts. No em sap greu. Tampoc era tan important.
Mai no he fet còpies dels meus blogs...
Una abraçada, Sean.
De tota manera al 2008 vaig començar a Blogger en aquest altre blog: carmerosanas.blogspot.com, fins que em funcionava tan lent que vaig tornar a començar de nou en aquest.
EliminaPer sort Blogger encara conserva el meu blog antic.
Never mind. ;-)
EliminaSometimes, when I've been following a blog for a while, I look at the very first post. And most of the time, I'm the first commenter in almost 20 years. I got the idea from my friend Andrew (Don QuiScottie). Up until 2020 (Corona), he used to visit my very first post every now and then. Great fun! ;-)
Una abraçada, Carme.
Aquest és el post més antic que podem trobar de les Col·leccions de Moments:
Eliminahttps://carmerosanas.blogspot.com/2008/08/tquio-blues-dharuki-murakami.html