Borgonyà

Caminarem encara nous camins

i potser sabrem

si veiem el mateix groc als camps

i el mateix bosc a l'horitzó.

M. Roser4 d’agost del 2021, a les 21:49
Sempre hi ha nous camins per explorar, on nosaltres hi deixarem la nostra petxa, perquè d'altres els puguin seguir...Ja que com diu el poeta : "es fa camí al caminar"!!!
Bon vespre , Carme.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals5 d’agost del 2021, a les 13:25
L'horitzó no el podem perdre mai! Per molt que canviem de camins.
ResponElimina
Respostes
sa lluna5 d’agost del 2021, a les 18:19
Qui sap si en els nous camins veiem altres colors, el que importa és saber on anem i arribar-hi.

Aferradetes, nina.
ResponElimina
Respostes
Anònim6 d’agost del 2021, a les 16:09
I que puguem continuar descobrint camins nous per veure-hi amb nous ulls els mateixos, i també, nous paisatges.

Petons, Carme
ResponElimina
Respostes
artur6 d’agost del 2021, a les 18:26
Descobrir nous camins, potser ens durà a nous horitzons , millors o pitjors? no se sap ! Primer s'ha de caminar i gaudir del viatge.
Salut !
ResponElimina
Respostes
AlfredRussel6 d’agost del 2021, a les 18:30
Abans (i després) de ser grocs, els camps van ser verds. I abans encara, van ser bosc, i potser ho tornaran a ser. Camins nous sobre la terra, i sobre el temps...
ResponElimina
Respostes
Teresa Duch6 d’agost del 2021, a les 20:09
I si no els veiem, sempre et podem demanar que ens els pintis, Carme. Jo no en sabria.
ResponElimina
Respostes