 |
| La Muga a la vora de Pont de Molins |
Els arbres s'aboquen, s'emmirallen a l'aigua
i el reflex de la muntanya els distreu.
Escabellades, branques i fulles s'uneixen
per sentir-se un sol ésser
i vèncer, així, el vertigen de no reconèixer-se.
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
"Al final, cal recordar que ni les constitucions ni la polícia derrotaran als qui lluiten amb la justícia del seu costat." Nel...