Desconegut jardí, on no puc reposar,
la bellesa s'esquitlla per les escletxes
i el veig de lluny, tot i tenir-lo a tocar.
Jardí tancat, berenador d'heures,
pins centenaris, buguenvíl·lees lliurement escabellades.
Tasto els colors, les olors i la pau,
ploro en silenci la font que no raja.
Sobre l'herba fresca, jo hi caminaria descalça.
