divendres, 20 de juliol del 2018

Al capvespre



Al capvespre de la vida, 
també la llum es fa més bella i daurada
i l'ànima s'hi gronxa lentament.
Claror efímera, 
que contemplo sense recances,
i m'il·lumina les mans i el cor.
Vindrà la nit 
no sé si serà massa d'hora o massa tard.
Però prendré la barca
del viatge cap al no res
amb els ulls plens de tanta vida compartida.

Aiguabarreig del Segre i de l'Ebre a Mequinensa Hi ha el blau, que ho omple tot,  només perqué ho volem així. Hi ha l'absència de pa...