Els nostres trens



En els trens del Vallès, a més a més de viatjar puntualment,
a vegades, viatgem acompanyats de Pere Quart.

I em fa venir ganes de dialogar amb ell:

El meu bosc no és tan espès
i té tres pins, no pas quatre.
Els turons ja s'han malmès
però no ens deixarem abatre.
Com el Vallès no hi ha res.

Comentaris

  1. Ell també dialogava amb "La vaca cega" i amb Espriu. És un bon exercici, i te n'has sortit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. Em va fer gràcia trobar això al ten. Els agafo sovint i no ho havia vist mai, crec que és una novetat.

      Elimina
  2. viatjar amb tren i rememorar poemes ....sublim ! com el Vallès no hi ha res ! sí senyora!

    ResponElimina
  3. reinterpretar paisatges amb els teus dibuixos i reinterpretar poemes ....la Carme té "charme"

    ResponElimina
  4. Molt ben re-interpretat, Carme. Amb un final d'esperança.
    Quan traspassin rodalies de Renfe a la Generalitat (o millor encara, a la República Catalana) omplirem els vagons de bells poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests trens al menys funcionen bé!!! I a sobre són poètics!

      Elimina
  5. Suposo que cadascú troba la seva comarca amb els boscos , els prats, els rius, els turons...La més bonica del món!
    Un tren amb poemes per a poder amenitzar el viatge, em sembla una bona idea.
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Vallès pobret, està molt desmanegat, ja. Al poema m'ha sortit que els turons s'han malmès, però la realitat és que els turons aguanten més, perquè han estat protegits, perquè hi ha Collserola... etc... ara, bé, la plana si que està malmesa...

      Elimina
  6. Que es noti aquest orgull vallesà!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars