Molt bon any 2026

 

Amb el record de la neu d'aquest Nadal.

Amb la seva claror i el seu silenci,

la seva pau i la seva puresa…

Us desitjo a tots, que

l'any 2026

Us porti moltes coses bones:

Salut i bona companyia,

Amor i amistat.

Escolto el blau que sobrevola amb calma la meva tarda.

Respiro el moment i sento els records.

Les roses seques del gerro abaixen el cap com si dormissin.

Entremig dels tràfecs de les festes, unes hores tranquil·les.

Els llibres cinc estrelles d'aquest any 2025

Cavall, atleta, ocell de Manuel Baixauli

Una història d'un pare i un fill, amb les dificutats d'una relació de dues persones que són tan diferents de manera de ser i d'edat. Un adolescent  desmotivat  a qui el seu pare no sap com encarrilar.  Tot explicat amb molta calma i sense dramatismes.  Amb moltes metàfores interessants. Amb un toc de màgia que la fa encisadora.

És una novel·la en la qual, el lector s'ha de deixar arrossegar, per seu ritme, pel seu batec, per la seva profunditat. No permet una lectura superficial.  M'ha semblat una novel·la molt poètica.

Terra Magra de Gerard López Fageda

Una història que es fa molt interessant i que oscil·la  entre l'actualitat (segle XXI)  i el segle XI.

Per a mi és una super novel·la històrica,  molt intensa,  sobre la història de Catalunya i  sobretot d'un raconet del Ripollès que es diu Llaers.

Dos joves actuals,  troben a la muntanya  unes pedres estranyes i comencen a investigar i la seva investigació els porta fins al segle XI.

 

Mamalia d'Elisenda Solsona

Una barreja de realisme i ciència ficció,  ens fa conèixer la Cora, una nena de 8 anys,  que estant de vacances a Rià,  descobreix coses estranyes  que ens porten a una història d'investigació que acaba explicant la identitat de la mateixa nena.  Relacions familiars, maternitat,  feministe, fantasia, ciència ficció,  tot en una barreja molt atractiva i que es llegeix molt bé, malgrat que no sigui una narrativa gens convencional.

Al sur de la frontera, al oeste del sol d'Haruki Murakami

Història d'una relació  infantil que retorna a l'edat adulta.  No sabem pas si la protagonista és ben real o simplement és imaginada per ell. Però Murakami, ja barreja sempre realitat i fantasia i  aquest és, per a mi,  el seu més gran atractiu. 

Historias de un terapeuta viajero de Robert U. Akeret

Aquest llibre no és una novel·la, sinó un llibre de psicologia, però em va semblar molt emocionant. Un terapeuta, recorre el seu país,  a la recerca d'antics pacients seus, per descobrir com estan i si la seva teràpia de fa 20, 30 o més anys els va ajudar o no.  Recerca impossible, perquè la vida té tants factors que no se sap mai quins i quant han ajudat cadascun. Però les històries són increïbles i ben estranyes  i les trajectòries  de cada pacient  sempre inesperades.

Està escrit com un recull de narracions i es llegeix molt bé.

Quines coses els passen a la gent!

Bon Nadal

Pessebre de l'entrada de Can Surinyac a Camprodon

Nadal...

és tot just un pessebre,

un arbre, llums de colors

i botigues i botigues plenes d'objectes.

I la pau?  I la bona voluntat?

I  l'amor? I la fraternitat?

On són? 

Quan sembla que tot és fred i gris i amenaçador...

Busqueu-los bé,  potser sí que hi són, 

però molt amagats a dintre d'alguns cors.

QUE TINGUEU MOLT BON NADAL 

I PERSONES AMB UN BON COR 

BEN A PROP VOSTRE.

Albada

Encara no es dibuixen bé les formes,

encara no han nascut tots els colors.

L'albada estén els braços.

La cova no era tan fonda

ni ella estava tan amagada, només arraulida.

Què necessites? Li vaig dir.

Descarregar-me de tot allò que no és meu.

Poc a poc descarreguem...

Hi ha algun dubte, alguna por,  alguna indecisió,

això no és meu, això tampoc, va dient.

Surt amb mi,  el paisatge ja es veu

i el sol  ens escalfarà els dies d'hivern.

Sortim... 

Estenem els braços, com si volguéssim volar.

El molinet

Els blaus i els verds es barregen a l'ànima,

en el repòs i la calma del temps present.

Sota la quietud,

moviments imperceptibles no s'aturen.

Hi ha un batec potent sota la superfície.

Relats conjunts: Nena tibetana

Liu Yun Sheng - Nena tibetana

Quan la Tenzin va veure tots aquells quadres, de retrats hiperrealistes de nens tibetans, en aquell museu, no s'ho podia creure. Se'ls mirava un a un i de tots, va reconèixer dos nens del seu poble, una companya seva de quan anaven a l'escola i també a ella mateixa! "Aquesta nena soc jo, quan era petita". Es va posar a plorar davant del quadre, veient com era ella en el passat.

La Tenzin havia viscut amb la seva família en un petit poble tibetà lluny de ciutat i malgrat que casa seva quedava allunyada del poble i de l'escola, els seus pares li van posar aquest nom,  que significa "saviesa" perquè volien que tingués una educació.  No era fàcil, no tenien gaires mitjans, però ella s'hi va esforçar molt, tant amb les caminades d'anada i tornada com en els estudis. Li agradava.  Era una nena seriosa i treballadora i quan va tenir quinze anys, va voler anar a la ciutat a veure si podia tenir una vida diferent i millor que la seva familia. I allà, com que hi havia molts turistes i molta feina disponible dedicada a ells,  va trobar feina i va continuar estudiant per a ser guia turística.

Quan va trobar-se en aquella pintura, va buscar  la manera de trobar el pintor. No sabia  gaire per a qué el volia trobar, però per a ella, que no tenia imatges ni fotografies de la seva infantesa, va ser com un miracle poder- se veure. Va buscar a la botiga del museu una reproducció, la va  trobar, encara que era més petita de l'original.  Se la va voler emportar a casa. 

I quan va poder localitzar el pintor,  s'hi va presentar,  amb la reproducció a la mà. El pintor li va dir que conservava els mateixos ulls preciosos i la  mateixa mirada profunda i seriosa. 

 -Senyor Liu Yun, que té més pintures d'aquella època?

- Sí que en tinc, de persones i també del teu  poble.

- M'agradaria molt tenir imatges d'aquella època.

- Vols dir pintures? 

- Què, si no?

- Fotografies, te'n puc fer copies, si vols.

- Oh! M'encantaria!

- D'acord  les buscaré i te'n faré copies per a tu. Amb una condició…

- Quina? Ja les pagaré!

- No, no vull pas  que les  paguis, vull una altra cosa: et puc tornar a pintar? 

- I tant que sí!  Vosté m'ha retornat la infantesa...