La Gola del Ter

D'un arbre mort

en fan un mirador,

els corbs marins.

Ronquen les notes

d'un desfet pentagrama

remor de riu.

..................................................carme

Vomita l’aigua
l’arbre que vol renéixer
per ser banc d’ocells.

Va coent el sol
les blaves ones del riu,
vell pentagrama.

-------------------------------------------qui sap si...

Suren colors
d'un pentagrama viu,
alçant el vol.

..................................................sa lluna

Viva, la música,
d'uns colors que s'envolen.
Escolta el riu.

....................................................carme

És cada línia
del meu vell pentagrama
el camí més viu

Xapoteja sons
la tranquil•la aigua
del riu aturat.

....................................................qui sap si

Sol de primavera

a l'arbre enmig del riu

corbs marins esperen

amb paciència

damunt les branques que suren

corbs marins esperen

...............................................barbollaire

Illa petita
que les grans preconitza.
Bon averany.

.....................................................Helena

Es fa fosc

Es va fent fosc

Els colors canviants

passen de pressa.

Me'ls vull endur, 

però davant dels meus ulls

es tornen negres.

.......................................................carme

Dins la retina
si no pots retenir-los,
es queden foscos.

........................................................sa lluna

Es pinta la nit
de famolenca negror
preparant la llum.

........................................................qui sap si...

Són meus els colors
que m’envolten en la nit
meus i del meu cor.

.........................................................qui sap si...

Mentre els mirava
quan arriba la fosca
els colors moren.

..........................................................xavier

M'impressiona

el profund més enllà
de claror insospitada
i te l'agraeixo
amb una abraçada.

...........................................................Olga Xirinacs

Es pon el sol
darrere les muntanyes.
Es farà vers.

..............................................................Helena

Light in far distance
let us feel so very near
the peace of the night.

.............................................................Sean Jeating

Des de l'habitació

De vegades la llibertat

és com un curt viatge,

com una finestra oberta,

com una pau i un silenci.

La llibertat, 

que passa de llarg, 

com un miratge.

Colors torrats de febrer

D'esquena al mar, 

quan sembla que ja no hi és,

per sobre les herbes massa torrades de sequera,

hi ha, encara,  horitzons, ben coneguts.

Els arbres s'afanyen a dibuixar randes sobre el fons blau

amb les seves branques nues

per confirmar la  bellesa, arreu.

Darrere meu,  el batec del mar.

Eutímia

 

Ve de ca l'Helena

Quan ja no hi trec ni hi poso res
i la vida se'm va fent petita
i la deixo fluir, sense demanar gaire.
Quan la pluja m'il·lumina el dia
i arbres i flors es posen de puntetes.
Quan la vida interior guarda, encara,
tantes emocions intensament viscudes
i l'arc de Sant Martí, així mateix, em gronxa
amb la claror daurada de la posta.
Sempre em tinc, com a bona companyia.

Relats conjunts de març

Cassius Marcellus Coolidge, 1894, Poker Game

 - Necessiteu alguna cosa,  voleu que us porti més beguda?

 - No  gràcies, encara tenim de tot.

 - Us ho esteu passant bé, nois?

 - Sí, naturalment,  això del joc  té el seu interès, oi?  

 - És que per les cares que feu, ningú diria que us ho passeu bé.

 - mmmmmmm

 - grgrgrgrgrgrgr

 - bbbbbbbbfffffff

 - De fet,  ja estic una mica tip de tot plegat.

 - Què vols dir?

 - Que les persones humanes cada dia estan més tocades del bolet...

 - Veus? En això, sí que hi estic d'acord!

 - Van començar cuidant-nos molt bé i això era bo.

 -  Després ens van començar a tractar com si fóssim persones com ells, ara ens volen encomanar tots els seus hàbits, necessitats, vicis i bestieses... i això ja no està  tan bé. 

 - Però que, al final, ens hagin ensenyat a jugar al póker i esperin que guanyem molts calers per a ells, això ja és massa.

 - A mi no m'agrada gens ni jugar al poker ni guanyar diners....  podent saltar i córrer,  qui vol seure i fumar?

 - Escapem-nos.  Anem a córrer pels camps i després els hi diem que hem perdut, potser així els hi marxarà aquesta mania que els hi ha agafat.

 - Som-hi!

 

Sant Miquel de la Roca

Hi ha  un arc gòtic a dins d'una cova al mig d'un cingle,  també hi ha una cisterna que s'omplia d'aigua de pluja  i encara s'hi poden veure les canalitzacions.  

Hi havia una ermita i un ermità amb una vida molt aïllada i difícil.  

Ara gaudim amb comoditat, del lloc, de la vista panoràmica dels Pirineus i del riu Fluvià, ben avall, als nostres peus.