Façanes acolorides a Benissanet

Em vesteixo: 

els ulls de groc,  

les mans de rosa,  

els peus de verd 

i el cor vermell.

Els colors em guarden el secret.  

Ningú no ho sap.

Lletres i fils especial setmana de la natura

(I)

L'àvia de la Marta estava encantada de veure aquells dos nens  tan entusiasmats amb el seu romaní.  Li semblava que estaven aprenent molt i que aquesta responsabilitat era un entrenament per a d'altres més importants, encara.  

Allò que no s'esperava l'àvia és que, tan nens com eren,  gestionessin tan bé  la seva feina. Per una part, el romaní és resistent i no necessita gaire rec, i no era una feina gaire obligada per a ells,  però per altra part,  com més espaiada és una rutina,  més fàcil és d'oblidar-la.  Una cosa que fas cada dia,  de seguida t'hi acostumes,  però cada setmana,  és fàcil d'oblidar-se'n.  Doncs a ells mateixos se'ls va acudir d'apuntar-s'ho a l'agenda de l'escola. I tots dos s'ho van apuntar tot, per recordar-s'ho l'un a l'altre.  El romaní va créixer fort només de sentir-se tan estimat  i es va fer tan alt com ells.

(II)

Quan la Marta va  ser més gran,  va apuntar-se a un taller de cuina que feia una noia que es deia Laia,  era una cuina tradicional.  La cuina de l'àvia,  en  deia ella.  En aquest taller  va saber totes les propietats i la màgia de la farigola. I com que de seguida es van avenir,  i es van fer amigues,  van poder ajuntar la farigola  amb el seu romaní, per fer encara més gustoses aquelles receptes.  La recepta nova que en va sortit va ser:  espatlla de xai amb patates, farigola i romaní

Rosa groga

La rosa groga 

em sembla un silenci.

Una pregaria 

d'emoció, sense mots.

Medito color groc. 

Arreu on vaig

busco a connexió

la més profunda.

Allà on pugui ser

al groc, al roig o en tu.

Finestra

Uns personatges somrients de cartró ens donen la benvinguda a  Falset. No els fem gaire cas,  perquè som a prop  d'un magnífic i preciós safareig,  a la Font del Batlle,  que se'ns emporta tota l'atenció.  Però  igualment me'ls  enduc,  ells tan pacífics, tan pacients, tan quiets,  conformats fins que ve algú a donar-los vida.  

Me'ls enduc a ells i a la  seva quietud  i la seva contemplació com a guia per a passar aquest temps que s'acosta i que ja tinc a tocar.

Però  en girar-me d'esquena i continuar el meu camí,  una veueta em crida:  Ei!  que no vens a treure'ns?  Em pensava que ens duries a passejar...  Uf!!!  No m'ho esperava!  Bé,  tothom té dret a ser una mica impacient.

Piragües a l'Ebre

El riu els porta

L'aigua flueix de pressa

Ells dirigeixen.

Em va agradar mirar com sense fer gairebé res,  avançaven al bon ritme  que marcava el riu. Tot just petits moviments,  de tant en tant, només si calia,  per redreçar la direcció.

Riu de cristall
les piragües davallen
amb pas suau

...........................................McAbeu

Com peixos neden
dins el mateix corrent
piragües avall.

...........................................Paula

Són com branquillons
caiguts de l’arbre al riu.
L’aigua hi juga.

............................................qui sap si...

Jardi tancat

La font és seca.

Marfulls grossos com arbres.

I tanta olor.

……………………………………………carme

Jardí tancat
l'aigua es torna pedra
tot és silenci.

…………………………………………..McAbeu

Presoner tancat. 
Jardí oblidat i sec, 
encara florit.

………………………………………….qui sap si

La font s'eixuga,
un jardí de silencis
florint els arbres.

………………………………………………..paula

L'olor em guia
i quan m'hi encamino
s'obre la porta.

.......................................................xavier

La bellesa de les vores dels camins

Diuen,  que és molt més important el camí  que no pas  l'arribada,  

també ens diuen sempre que cal gaudir del camí.

Però  el camí,  no és només el camí , sinó  tota la bellesa més senzilla que l'envolta.