«The Jockeys’ Dressing Room at Ascot»(John Lavery – 1923)
En James ja estava a punt per la gran competició. No tenia cap pressa, perquè només li quedava esperar que fos l'hora, però els nervis se'l menjaven i no parava d'anar d'un costat a l'altre
En Lionel, ben al contrari, havia estat massa estona a taula, amb les postres tan bones que li preparava la seva cuinera i s'havia d'afanyar per a no fer tard i perquè no se li oblidés cap detall important i indispensable.
En Harold que era un assistent que voltava per allà per audar als jockeys, també anava de bòlit amunt i avall del vestidor.
La Selene era l'única que amb la seva elegància i calma natural, estava a punt, amb la seva roba de jockei, d'un ben inhabitual color blanc, tot mirant a les pistes amb concentració.
De sobte, un crit esgarrifós va espantar gaire bé a tothom. Oh! Caram! era el pintor.
- Senyors, si no us esteu una mica quiets, no hi ha manera de fer l'apunt que necessito per al vostre quadre!
El seu crit va tenir un efecte totalment contrari al desitjat, i per a treure's l'espant de sobre encara en bellugaven amb més rapidesa.
- Us farà el quadre, la vostra tia!!!!
PD: tan enfadat que estava, però finalment el va fer.
