Un altre camí de ronda

Camí de Ronda vora l'illa Mateua a L'Escala

Camí de bosc, entre pins i penya-segats.

Damunt del mar, missatges escrits pel vent i les barques

i partitures musicals que ens diuen la seva música.

Des de dins

Des de dins,  ella havia guarnit la seva finestra de petites plantesi en tenia cura,  i se li conservaven  molt verdes i molt fresques.  Volia pensar que el món podia ser així,  bonic i ple de vida,  però ben a prop tenia unes branques seques , amb fulles torrades pel sol i que  pertanyien a un arbre que semblava més mort que viu.  Que ella se'l mirés o no,  no canviava les coses.

Inventarem Flors

Inventarem les flors, 

quan no ens surtin de les mans.

Petites i dolces i vermelles.

Aquí i allà.

Reals o imaginades

que no ens en faltin mai.

Torratxa

Quedar-se mirant el cel 

o contemplant les plantes, 

segurs que la comoditat

la portem a l'ànima.

De vegades connectem

d'altres ens aïllem

i la presència o l'absència

només ens ressonen al cor.

Estimar no té cap límit.

Cards

No semblen buits, ni secs, 

són com una nova flor 

de colors torrats 

que llueixen al sol.

Lluna plena d'agost a Llançà

Camí de llum que m'enfila fins la lluna.

La nit és clara i el mar encara és blau.

Caminants de nit

els peus a terra 

i el cor al cel.

Camí de ronda

Les branques quietes, sense un alè de vent,

el cel cobert de núvols, en un dia plàcid.

I jo segueixo les teves petjades, lentament,

com si fossin dibuixades  sobre el camí.

Cada onada t'acosta,

cada escull et crida

cada reflex du el teu nom.

I tu, el mar i jo i el camí que el voreja.