1954

Impressions viatgeres:

M'hauria agradat poder reconèixer, aquest lloc dibuixat del passat, en el lloc del present.  M'hauria agradat que les cases, més o menys canviades, reformades, arreglades, es poguessin comparar i dir mira, a aquella li han pujat un pis, la del costat encara té els dos balcons, diferents però ben bé al mateix lloc, en canvi a l'altra, li han canviat el balcó per un finestral...  Però no va poder ser,  no vaig trobar cap indici, cap sospita que les cases que hi ha ara, fossin les de la fotografia antiga. Potser van ser enderrocades i fetes de nou.  O potser no, potser els canvis han estat no només cosmètics, sinó essencials. Les cases, com les persones, mentre hi som, sempre tenim alguna cosa d'important i fonamental que no canvia, però jo no l'he sabuda trobar.

La font sí, l'actual té la mateixa forma, la mateixa estructura, però el material és molt diferent.  Potser està feta  de nou  o potser arrebossada de nou.  No ho sabria dir. De tota manera és gràcies a ella que se sap que l'indret des d'on es mira el mural, és el mateix indret que el del mural. 

Em va impressionar que al 1954, que és una data que ja forma part de la meva vida, encara s'utilitzessin carros com el que surt al mural i que hi hagués gent omplint galledes a la font.  Com si no tinguessin encara aigua a les cases.  Qui sap, si ben aviat, nosaltres no tindrem aigua ni a les cases ni a les fonts.

Hi ha gent que dibuixa molt i molt bé.  Moltes felicitats al Roc Black Block per una obra tan reeixida. 

Molt bon any 2024!

Que tingueu un 2024 ple d'estels i de llum!

Que no us faltin il·lusions ni projectes.

I  que tingueu persones a prop a qui estimar.

Quan ens trobàvem i jugàvem: records bonics

L'altre dia em van sortir per l'ordinador unes fotografies de quan:

Érem molts

Ens ho passàvem molt bé.

Jugàvem virtualemnt des dels blogs a moltíssimes coses.

I en directe alguna vegada també. 

Trobada especialment bonica, emocionant  i divertida, la del 2015.

La nit

No em diguis la nit

que ja la sento.

A vegades amb murmuris, 

a vegades amb silencis,

a vegades amb solitud.

No em prenguis la nit

que la vull veure 

fosca i reflex

dibuixen la ciutat 

damunt del mar.

No em torbis la nit

que la vull viure.

Bon Nadal

Nadal:

els seus mercats de coses supèrflues,

tants i tants llumets arreu, 

l'alegria dels infants, 

la joia dels retrobaments familiars,

el record nostàlgic dels que ja no hi són.

Nadal: 

amb el seu retorn, sempre agredolç

amb els seus vels lleugers de felicitat.

Que no ens falti Nadal, malgrat tot.

Que tingueu molt i molt Bon Nadal!  

Carta a la neu (i recollida de signatures)

Estimada neu:

T'escric tot just quatre ratlles, per recordar-te  on som,  per si t'has oblidat de nosaltres.

Et trobo a faltar.

No et pensis que et vull per anar a esquiar, ni per fer-me fotografies o selfies, no.  Potser trobaràs que els meus motius poden ser tan egoistes com aquests  altres, però per a mi són molt importants.  El meus motius són principament dos:  la teva bellesa  i el silenci que saps encomanar a tot arreu. Qui  no ha sentit el teu silenci, no sap res de silencis.  No saps pas com l'enyoro.

Si volguessis, tan sols un cop aquest hivern, deixar-te caure per les nostres muntanyes,  t'adoraríem com si fossis una deessa,  que potser ja ho ets.

Passa'ns a veure ben aviat, t'esperem.

Signat;

Carme

Mcbeu

Xavier

Teresa

Paula

Artur

Qui sap qui...

Helena

PD:  els nous signants de la meva carta, han proposat noves idees, que et faig arribar. Pensa que també ens faràs molt de servei quan et fonguis i siguis aigua. I per descomptat que ens agrada molt que vinguis directament en forma líquida.  Ets pura vida.

Relats Conjunts de desembre: Tres arbres i una sola capçada

- On et fiques, que no hi ha manera de trobar-te ni que contestis el mòbil?

- Allà on hi ha els tres arbres i la predra grossa. Allà em trobaràs contemplant-los tot el capvespre, fins que el fred me'n fa fora.

- Cada dia?

- Només fa tres dies que hi vaig, tampoc és tant.

- Jo ja ho trobo molt!  I penses tornar-hi?

- De moment, sí.

- Et puc preguntar per què?

- Perquè és com si ho tinguessin tot:  l'autenticitat, la fragilitat, la nuesa,  el clam impotent de les seves branques al cel, la desesperació. I al mateix temps: la força, el renaixement, l'esperança, la serenitat, la tossuderia, la resistència...  Si en sapigués, si pogués entendre tot el que diuen,  prendria apunts.