Finestra a Ullà

Ets mirall, ets transparència.

segons la claror, segons la distància.

L'alegria de la vida que creix a la vora,

el color safrà de la teva pell.

Somni de contes d'altres temps.

Paisatge a la Gola del Ter

I després de tantes pluges, tempestes, aiguats i desbordaments de rius, les platges a la desembocadura dels rius van quedar plenes de troncs dels arbres trencats i arrossegats pel corrent desbocat del riu. Semblava que no hi hauria prou força per recuperar l'espai de les platges per a la gent. Però sí, les persones humanes, a vegades, ens entossudim en alguna cosa i ens en sortim. Només a vegades. 

La platja va quedar lliure a costa de tenir una barrera inacabable de fusta apilonada que, ara,  separa la platja de la resta del món. Com un record d’algun naufragi col·lectiu que encara no hem entès.

Falgueres prop del riu

Una fotografia d'en Xavier Pujol 

L'aigua i el verd

de la falguera tendra

ja fan l'estiu.

.......................................................Carme

Falguera i riu
es miren i ballen
dansa d'estiu.

......................................................XeXu

Planta perenne,
de Parmènides parles.
El riu que passa
em fa pensar en Heràclit.
Jo vull tenir-ho tot.

.........................................................Helena

Balancejant-se
la falguera espia
com corre l'aigua.

..........................................................Núria

Falguera verda,
t'emmiralles a l'aigua,
que et dóna vida.

............................................................M Roser

Amb tinta verda
es dibuixen les plantes
com l'esperança

...........................................................Xavier

Enteranyinat de flors

En mig de la teranyina de tantes incerteses,

intentem florir, per deixar una engruna de bellesa 

a cada lloc, a cada instant, a cada passa.

Ignot de Manuel Baixauli

Un llibre especial i intel·lectualment estimulant.

M'ha agradat el punt de vista del personatge sobre les creences. 

Coincideixo amb ell i encara hi afegiria milers de petites creences quotidianes, 

que nosaltres mateixos ens fabriquem cada dia i  que utilitzem com si fossin grans veritats universals

No diré pas que no m'interessa el "com" es diuen les coses. Precisament aquest llibre em fa  venir ganes d'escriure i de dir les coses d'una manera diferent.

M'interessa molt el "com",  però confesso que sempre darrera del "què" diuen. 

I no em considero especialment tafanera, però les ganes de conèixer més coses de l’ànima humana també és una mena de tafaneria.

Des de dalt del campanar de Sant Julià de Ramis.

Au, vinga amunt amunt!

Obre els teus ull i amunt,

Puja a la barca amb el teu bagatge

I recorda que la vida es teva .

Lluís Llach

Au, vinga, amunt, amunt!

Sembla que ens arrosseguem ran de terra.

Cal que ens enfilem una mica amunt, 

per veure les pedres i els obstacles més petits 

i els horitzons més amplis i més clars. 

Des de dalt:

El camí, el cel, l'aire, l'horitzó...  

Una direcció clara, una persistència.

Puja a la barca amb pPel teu 
i recorda que la vida ésatge 

i recorda q

Falgueres

Em vaig pensar que m'havia mort, 

tant era el dol, 

tanta era la sequera acumulada. 

Però només era una part de mi, 

una part que ja no tindré mai més. 

La resta de mi va créixer esponerosa i tendra. 

I vaig acollir-me la meva pròpia tristor 

fins que ja no va fer falta.

Soc la mateixa i soc una altra, tot a la vegada.