Ignot de Manuel Baixauli
Un llibre especial i intel·lectualment estimulant.
M'ha agradat el punt de vista del personatge sobre les creences.
Coincideixo amb ell i encara hi afegiria milers de petites creences quotidianes,
que nosaltres mateixos ens fabriquem cada dia i que utilitzem com si fossin grans veritats universals
M'interessa molt el "com", però confesso que sempre darrera del "què" diuen.
I no em considero especialment tafanera, però les ganes de conèixer més coses de l’ànima humana també és una mena de tafaneria.
No he llegit res d'aquest autor però m'hi has fet interessar. També comparteixo força el punt de vista sobre les creences d'aquest fragment que destaques i m'has fet venir ganes de llegir el llibre complet. Me l'apunto.
ResponEliminaJo ja he llegit tres llibres d'aquest autor i tots m'han agradat molt. No sé si perquè aquest és el més recent que crec que és el que més. És un autor que crec que cal conèixer. Després ja decidiràs si repeteixes o no.
EliminaM'agrada això de la necessitat de crear, de les expectatives i les frustracions, però hi ha d'haver una mica de posi...Està bé això de llegir llibres a l'estiu que siguin agradables de llegir...
ResponEliminaBona tarda, Carme.
Conec més s'una persona que, com tu, diferencia les lectures d'estiu, com si haguessin de ser diferents. Jo sempre llegeixo igual, estiu i hivern i sí, procuro que siguin agradables de llegir.
EliminaPenso que l'estiu amb la calor, convida a llegir lectures més fresques!!! Però cadascú s'ho munta com vol o com pot...
EliminaPotser no he relacionat mai la calor amb la lectura, per a mi són conceptes totalment separats, però tens raó, cadascú s'ho ha de muntar a la seva manera.
EliminaA mi també m'has fet venir ganes de llegir-lo!! 😉😉
ResponEliminaAra no el puc comprar, però algun dia el llegiré 👍👍👍👍
Segur que sí, Assumpta!
EliminaVaig llegir fa un temps 'L'home manuscrit'. No em va desagradar, però no m'ha convidat prou a tornar a llegir l'autor. De fet, dels últims Periscopis, aquest és l'únic que no he llegit, senzillament perquè el vaig deixar passar. He llegit tots els posteriors que ha publicat l'editorial. De vegades penso que aquest em queda pendent, però de moment no em decideixo a llegir-lo.
ResponEliminaBé, sé que fa de mal dir això que diré, perquè les dues novel·les no tenen cap relació l'una amb l'altra. Però les maneres d'aquest autor hi són en les dues i els hi veig alguna cosa en comú. Molt ben construïda, l'he trobat. Amb la seva metaliteratura habitual. Potser algun dia trobarà el seu moment rn.la teva agenda lectora
EliminaAixò dels moments que enyorem fa molt pel teu blog...
ResponEliminaHe, he, he... gràcies, Helena!
Elimina