Sempre, el caliu era més enllà
I el camí li semblava fred com la pedra.
Malgrat tot, veia la bellesa al seu voltant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Sempre podemos ver beleza se atentos estivermos!
ResponEliminaLindo! beijos, chica
Sí valla pena mirar al voltant, sempre hi ha bellesa.
EliminaPetons!
Quins paraules tan boniques, Carme; capten molt bé la contrastada bellesa entre la fredor de la pedra i la llum del camí.
ResponEliminaUna abraçada i bona setmana.
Mltes gràcies, Jordi!
EliminaUna abraçada i bona setmana.
Has descrit molt bé la foto, encara amb la fredor de la pedra, es respira bellesa.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Pot passar que capficats en la recerca d'un llunyà "millor" no ens adonem del "bo" que tenim a l'abast. Sembla que no és el cas, per sort.
ResponEliminaAbraçades!