dimecres, 19 d’agost del 2026

Balcons que enamoren

Uploaded Image

La Cati i la Maria estaven prou bé en aquell hotelet on a part de treballar, tenien habitació i menjar a taula, la Maria, necessitada de seguretat i tranquil·litat s'hi hauria quedat per sempre més. La Cati, però, no ho tenia tan clar. Acostumada a obeir i fer el què li deien, de cop poder decidir per ella mateix li semblava massa atractiu com per quedar-se atrapada en una casa rural lluny de tot. I va començar a buscar altres opcions. El dia que tenien lliure voltaven pels pobles del voltant, per conèixer la zona.  La casa rural tenia unes bicicletes que els hi deixava quan els clients no les demanaven.

Recorrent pobles i veient com vivia la gent, la Cati va decidir buscar una altra feina i viure en un pis i tenir una vida no tan tancada. La Maria tenia por, però la Cati l'animava. Si vens amb mi millor, entre les dues ens en sortirem més bé, però si no vens jo me n'aniré sola. Ja he trobat un poble que m'agrada he vist que trobar-hi un lloc on viure no serà massa difícil.

- Què fas? Vens?

14 comentaris:

  1. Varandas assim encantem nossos olhos e corações!Adoro ver as flores nelas! beijos, ótimo dia, chica

    ResponElimina
  2. Un final ben obert, així com diu el repte. ;-)
    És difícil saber que farà la Maria, tot i que la Cati n'està ben convençuda.

    Preciosos aquests balcons tan florits.
    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta història, ha anat avançant a cop de reptes, sense haver-hi pensat gaire. Aquest repte del final obert m'ha anat molt bé. 😂
      Els balcons són de Camprodon.
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  3. No és fàcil la decisió que ha de prendre la Maria. N'hauria d'estar ben convençuda abans de deixar enrere aquesta tranquil·litat i seguretat que per fi ha aconseguit. Si segueix la Cati en la seva aventura només per no separar-se de la seva nova amiga i sense tenir en compte el que realment ella vol, a la llarga podria penedir-se'n.

    Dius que la història va avançant a "cop de reptes", però t'asseguro que aconsegueixes fer-la ben interessant. ;-)

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso com tu, ha de saber escoltar-se. Quan has patit molt, la seguretat és molt important. La Cati va més lleugera d'equipatge i segurament que es pot permetre aquesta llibertat que desitja. O almenys, ella així ho creu.

      Moltes gràcies, Mc!
      Abraçades.

      Elimina
  4. A bird in the hand is worth two in the bush.
    Therefore, if I were Maria, I’d wish Cati the best of luck.
    La pau de la nit. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord.
      La Maria necessita quedar-se.
      Abraçades.

      Elimina
  5. Desde luego parece un lugar encantador. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi ha llocs que són molt atractius…
      Una abraçada.

      Elimina
  6. La Cati no està tan enamorada com la Maria d'allà on viuen, davant de la foto que poses no s'hi pot fer la competència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Maria estava molt bé i li agradava prou el lloc com per quedar-s'hi.

      Elimina

L'Agnès mirava la posta de sol en un capvespre de finals d'estiu lent i lluminós. Estava ella sola, només acompanyada dels seus p...