És ben cert que en un paratge així et pots oblidar de qualsevol maldecap. Aquest paisatge és tan bell que respira pau i tranquil·litat pels quatre cantons... la llàstima és que no ens hi puguem instal·lar per sempre.
Sempre regala serenor un paisatge com aquest, i ara més que mai la necessitem. Aprofitem els verds que hi ha encara, conservem la natura que ens queda...
Un paisatge natural de somni on m'hi fondria si pogués. Aquest silenci i aquesta pau és el tresor més gran que un pot gaudir i veient-lo et fugen tots els mals. Maca foto i boniques paraules. Aferradetes, preciosa.
Em pregunto si hi ha alguna relació i, per la proximitat geogràfica, entre la torre Cavallera (que ara conec gràcies a tu) i la serra Cavallera que s'allarga des del cim del Taga fins al Puig Estela? És cert Carme, a vegades sentim massa brogit i el cor fa mal. El silenci cura.
Jo diria si no m'equivoco (i podem comprovar-ho, després amb algun mapa) que la serra Cavallera que efectivament va des Taga fins al Puig Estela, s'allarga força més encara i que acaba precisament aquí a la vora de Camprodon, i la torre Cavallera seria just al final quan ja ha perdut la seva alçada i va a trobar-se amb la vall. Per tant suposo que sí que té molta relació el nom de la torre amb el de la serra. La muntanya, el verd i el silenci curen molt, tu prou que ho saps.
La mar verda d’un bosc sota la carena , dansant a la voluntat del vent, mentre l’ombra s’allargassa per racons i vallades. Desfà lentament l’esgotament de la pujada i deslliga l’aire dels pulmons esgotats. Destria l’ull quins arbres semblen volar i quins ancorats al terra invisible els sotmet. Penso en els versos que la visió em fa cantar per dins i jo covard, només tinc esme d’agafar un bloc i escriure’ls per a mi, els mots que hauria de llençar al món.
És ben cert que en un paratge així et pots oblidar de qualsevol maldecap. Aquest paisatge és tan bell que respira pau i tranquil·litat pels quatre cantons... la llàstima és que no ens hi puguem instal·lar per sempre.
ResponEliminaAbraçades
Doncs sí, és per quedar-s'hi!
EliminaAbraçades!
Ahí te puedes perder por horas echando de menos pocas cosas.
ResponEliminaAbrazos.
Poques coses o res de res...
EliminaUna abraçada.
Sempre regala serenor un paisatge com aquest, i ara més que mai la necessitem. Aprofitem els verds que hi ha encara, conservem la natura que ens queda...
ResponEliminaAbraçades, Carme!
Gaudim els verds, que ja n'hi ha massa de cremats!
EliminaAbraçades, Núria!
Un paisatge natural de somni on m'hi fondria si pogués.
ResponEliminaAquest silenci i aquesta pau és el tresor més gran que un pot gaudir i veient-lo et fugen tots els mals.
Maca foto i boniques paraules.
Aferradetes, preciosa.
Paisatges així són realment un tresor que ens juda molt a viure
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes, preciosa!
No hay nada más gratificante que escuchar el silencio. Precioso.
ResponEliminaUn abrazo
Sí, al la pen fer-ho sempre que puguem!
EliminaUna abraçada, Núria!
Em pregunto si hi ha alguna relació i, per la proximitat geogràfica, entre la torre Cavallera (que ara conec gràcies a tu) i la serra Cavallera que s'allarga des del cim del Taga fins al Puig Estela?
ResponEliminaÉs cert Carme, a vegades sentim massa brogit i el cor fa mal. El silenci cura.
Jo diria si no m'equivoco (i podem comprovar-ho, després amb algun mapa) que la serra Cavallera que efectivament va des Taga fins al Puig Estela, s'allarga força més encara i que acaba precisament aquí a la vora de Camprodon, i la torre Cavallera seria just al final quan ja ha perdut la seva alçada i va a trobar-se amb la vall. Per tant suposo que sí que té molta relació el nom de la torre amb el de la serra.
EliminaLa muntanya, el verd i el silenci curen molt, tu prou que ho saps.
La mar verda d’un bosc
ResponEliminasota la carena ,
dansant a la voluntat del vent,
mentre l’ombra s’allargassa
per racons i vallades.
Desfà lentament
l’esgotament de la pujada
i deslliga l’aire
dels pulmons esgotats.
Destria l’ull
quins arbres semblen volar
i quins ancorats
al terra invisible els sotmet.
Penso en els versos
que la visió em fa cantar per dins
i jo covard,
només tinc esme
d’agafar un bloc
i escriure’ls per a mi, els mots
que hauria de llençar al món.
Els versos sempre es llancen al món, d'una manera o altra!
EliminaCaminar pel bosc, amarar-se de la bellesa que té, ho cura gairebé tot.
ResponEliminaI tant que sí!
Elimina