Torre i safareig
Dins del safareig, figueres de moro.
Les dones que renten, sortosament,
ara i aquí,
ja només són figuretes als pessebres.
I l'aigua s'acumula dins del pou.
M'enfango els peus sota la pluja
per trobar un safareig quasi inexistent
i sacsejo el cap
pensant que a la meva edat,
potser ja no m'escau gaire
de fer aquesta mena de coses.
L'edat ja fa que ens n'hàgim d'estar de moltes coses per força, no cal que limitem també les que encara podem fer... tot i que després acabem amb les sabates enfangades. ;-)
ResponEliminaÉs molt maca aquesta torre i, malgrat que ara sembla tot ben abandonat, no deu fer gaires anys que ho està: les canonades i la porta no són pas antigues.
Bon cap de setmana!
Tens tota la raó. Però quan vaig arribar al cotxe, amb els cabells i la roba mullada i les santes enfnagades, no vaig poder evitar aquest sacsejada de cap i un somriure una mic burleta de mi mateixa.
EliminaEl lloc és bonic i avui, aquest tarda m'ha servit de model per a dibuixr una estona, que feia mesos que no ho agafava llapis i pinzells.
Abraçades, Mc!
Estic amb en Mac, què vol dir que no t'escau? Mentre que el cos et respongui s'ha de fer tot el que una vol, que ja hi ha massa coses que fem per obligació o per força i precisament per edat ja pots fer de tot... i molt, afegeixo jo! ;-)
ResponEliminaM'encanta aquesta foto, llàstima que la gent no tingui cura d'aquests racons.
Aferradetes, preciosa.
Ja veus que jo també estic d'acord amb vosaltres, esclar, per això ho faig. I si bé el safareig, no va complir les expectatives, perquè no semblava un safareig, el raconet, va compensar de sobres, perquè el conjunt de safareig, figueres de moro, torre i tot plegat fa un paisatge rural ben bonic de fotografiar, i de dibuixar.
EliminaAferradetes, preciosa.
També estic amb en Mc i la Paula, no ens hem de privar de fer allò que podem i ens ve de gust només per l'edat. De fet no hauríem de deixar mai de jugar, tornar a ser nens sempre que en tinguem l'oportunitat, retornar a aquella innocència de la infantesa, potser el món aniria millor i tot.
ResponEliminaUn racó ben bonic, que si estigués ben cuidat encara lluiria més.
Una abraçada, Carme.
Moltes gràcies per entendre i aprovar les meves estones de descoberta de safaretjos, malgrat la remullada. Cadascú gaudeix a la seva manera…
EliminaUna abraçada, Núria!
A la teva edat, amb els teus escrits ens fas descobrir llocs que no sabíem que existien.
ResponEliminaI molts més que, encara, ens descobriràs.
Espero que sí, Xavier, que encara en pugui descobrir molts més.
EliminaMoltes gràcies per les teves previsions boniques i optimistes
D'acord amb els oradors anteriors, m'agradaria afegir la cirereta del pastís: qui no s'hagi atrevit a fer-ho encara hauria de començar a trencar tabús amb alegria a mesura que es faci gran. La pau de la nit! ;-) / In agreement with the previous speakers, I would like to add the icing on the cake: anyone who hasn't dared to do so yet should start breaking taboos with joy as they grow older. The peace of the night! ;-)
ResponEliminaMoltes gràcies a tu també, Sean. De fet, si mullar-me sota la pluja sempre m'ha agradat, per què no m'hauria d'agradar ara, encara que m'hagi fet gran?
EliminaUna abraçada, Sean!
Bueno, tu sigue mirando que así nosotros también lo vemos de paso.
ResponEliminaUn abrazo.
I tant! Mirant, mirant i mirant i compartint per a gaudir-ho millor.
EliminaFora complexos, Carme. L'altre dia una usuària de la meva biblioteca deia que ella s'havia fet gran, però ningú l'havia avisat que ella continuaria sentint-se una nena per dins.
ResponEliminaDoncs, deu ser també el meu cas, perquè jugo molt i de moltes maneres.
EliminaBe, arribo una mica tard i està practicament tot dit. Es una meravella de text; aquesta combinació de passat, natura i realisme té una força poètica enorme. M'agrada com la imatge de la torre i les figueres de moro evoca tanta història.
ResponEliminaUna abraçada, carme.
Faig col·lecció de fotografies de safaretjos i la recerca de safaretjos és bastant apassionant i sempre sorprenent. Hi ha safretjos en lloc magnífica com aquest. Moltes gràcies, Jordi!
EliminaUna abraçada.
Apuntala un cel gris
ResponEliminacarregat de núvols estàtics
dubtant del moment
de deixar volar la pluja,
una torre vella de porta alçada
i miradors voltant la peça.
Ben a la vora,
tant deixat de la mà de Déu
com ella mateix,
altres estances descuidades
on hi viuen plantes i records.
Temps passats
que els hi van donar vida
i que la vida els va deixar.
Llocs que van tenir vida i que encara hi ha algú que els va a admirar.
Elimina