Tan a prop
Tan luny i tan a prop, el lloc.
Tan lluny i tan a prop, el temps.
Tan lluny i tan a prop, la pell.
Tan lluny i tan a prop, els mots.
Tan lluny i tan a prop, el futur.
Cercar en aquest blog
Walt Whitman: No deixis de creure mai que les paraules i les poesies poden canviar el món
I així tot, suggereix una consciència de la transitorietat de la vida. És punyent estar tan a prop i, alhora, tan lluny.
ResponEliminaAferradetes properes, preciosa.
Si, de vegades estem tan lluny i tan a prop, i d'altres tan a prop i tan lluny… les dues coses són punyents.
EliminaAferradetes, preciosa.
Totalmente abrumador. Tan lejos y tan cerca a la vez. Precioso.
ResponEliminaUn abrazo
Moltes gràcies, Núria!
EliminaUna abraçada
És ben bé així i molt sovint no ens n'adonem. No som prou conscients que allò que ens sembla a tocar i que ja donem per segur, es pot allunyar de sobte i perdre-ho per a sempre.
ResponEliminaAbraçades!
Molt bona interpretació, Mc!
EliminaBen bé així!
Abraçades.
Mejor no pensar mucho.
ResponEliminaUn abrazo.
,😂😂😅😅
EliminaEm quedo amb la fragilitat d'aquesta 'pell' i d'aquests 'mots', que ens recorden que les coses més importants mai no estan del tot llunyanes, ni del tot a prop.
ResponEliminaUna abraçada, carme.
Ben bé així, Jordi!
EliminaM'agrada com ho dius.
Una abraçada.
Tan lluny i tan aprop d'aquesta llibreta tan ben acolorida i que guarda tants tresors.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
EliminaTot és relatiu, a la vida, i ambivalent, a més de misteriós com el teu poema.
ResponEliminaExactament com dius ...
Elimina