I tant! Però crec que poden passar molts anys abans que obrin carrers per asfaltar-los i sofrir sorolls i olors, com és el meu cas... A més, són més macos els ponts que els camins, és com una aventura creuar-los. Preciosa foto, Carme. Aferradetes, nina.
Són més macos els ponts que els camins, és ben veritat. I aquests ponts vells, encara més. Un punt de vista diferent del pont de Camprodon. Aferradetes, preciosa.
Aquest pont de pedra m'ha fet pensar en els altres ponts, els metafòrics que simbolitzen el lligam entre les persones. Que també poden costar molt de construir, però que poden trencar-se amb una facilitat sorprenent si no hi ha una voluntat compartida de mantenir-los. Tant uns com els altres demanen un manteniment per seguir dempeus, però en el segon cas aquest "manteniment" ha de ser constant.
Una bona tasca, la de construir ponts !, ja sigui física o de paraula, tot serveix per unir allò que està separat d'alguna manera o altre... jo puc dir-te que hi he treballat en la construcció de quatre ponts, tot i que no eren tant espectaculars com els d'en Calatrava ! hehehe. Bona setmana, salut !.
Com la muralla de Xina, que la van fer esclaus que s'hi morien, em sembla. Els turistes que la visiten no en són conscients. Bon poema-reflexió. Em recordes el Bridge over troubled water de Simon & Garfunkel.
I tant!
ResponEliminaPerò crec que poden passar molts anys abans que obrin carrers per asfaltar-los i sofrir sorolls i olors, com és el meu cas... A més, són més macos els ponts que els camins, és com una aventura creuar-los.
Preciosa foto, Carme.
Aferradetes, nina.
Són més macos els ponts que els camins, és ben veritat. I aquests ponts vells, encara més.
EliminaUn punt de vista diferent del pont de Camprodon.
Aferradetes, preciosa.
I d'altres persones que a vegades, expressament, els dinamiten per fer mal.
ResponEliminaSí, sempre n'hi ha hagut d'aquestes persones… i segurament continuarà havent-n'hi.
EliminaI admire bridge builders... and even more so in a figurative sense.
ResponEliminaFeel yourself hugged, Carme.
Sí! I encara més en sentit figurat!
EliminaAbraçades, Sean.
Aquest pont de pedra m'ha fet pensar en els altres ponts, els metafòrics que simbolitzen el lligam entre les persones. Que també poden costar molt de construir, però que poden trencar-se amb una facilitat sorprenent si no hi ha una voluntat compartida de mantenir-los. Tant uns com els altres demanen un manteniment per seguir dempeus, però en el segon cas aquest "manteniment" ha de ser constant.
ResponEliminaAbraçades!
El manteniment és bàsic i com tu dius ha de ser constant.
EliminaAbraçades, Mc!
Una bona tasca, la de construir ponts !, ja sigui física o de paraula, tot serveix per unir allò que està separat d'alguna manera o altre... jo puc dir-te que hi he treballat en la construcció de quatre ponts, tot i que no eren tant espectaculars com els d'en Calatrava ! hehehe.
ResponEliminaBona setmana, salut !.
Tots els ponts són importants, ja siguin del Calatrava o no. Enhorabona pels quatre ponts amb el que has treballat.
EliminaUna abraçada.
¡Uuuuyy! Fíjate el de Alcántara.
ResponEliminaBesos.
Sí! té molts anys i està en plena forma i és preciós.
EliminaUna abraçada.
Com la muralla de Xina, que la van fer esclaus que s'hi morien, em sembla. Els turistes que la visiten no en són conscients.
ResponEliminaBon poema-reflexió. Em recordes el Bridge over troubled water de Simon & Garfunkel.
Sí, segurament morien molta gent fent aquestes grans construccions. És una trista realitat.
Elimina