Geranis
Aquarel·la antiga de la Moleskine gegant
Plantem anhels,
com geranis en una finestra.
I ens floreixen continuament
i se'ns marceixen amb el temps.
Es despullen dels seus pètals
i en queda només l'essència.
Amb els anys ens convertim
ben bé en això:
essència d'anhels: sense pètals
sense espai, sense temps.
Ben bé així, però què important és ser essència!
ResponEliminaMolt subtil l'aquarel·la, quanta delicadesa!
Aferradetes, preciosa.
Existeixen les Moleskine gegants???
ResponEliminaQuina mena de butxaca has de tenir per portar-la doncs!
A mi sempre se'm marceixen: les flors també.
Si parlem de l'essència dels records, potser si que tinc alguna habitació plena de flascons.
Hi ha tanta delicadesa i tendresa en les teves paraules i la teva aquarel·la...!
Petonets dolços, Carme