Pedres a la claror del capvespre.
Seguint el poeta Barbollaire
I jo, només endreçar i endreçar:
les hores, els dies, la vida sencera i cada segon.
Encara que penso que ja tot està dibuixat i acabat.
El meu negre i el meu blanc s'han anat fent un gris,
suau, una mica fred,
amb tants matisos com els colors de els pedres.
Hi ha una solitud infinita en un temps cada cop més limitat.
Els colors de les pedres, com un arc de Sant Martí desdibuixat.
When the stones are swimming, dear Carme, the leaves will sink. ;-)
ResponEliminaPotser serà:
Elimina"El dia que el vaixell vindrà"
o dit en original "When the ship comes in"
Aquests còdols són tan bells com el teu poema. Uns còdols que parlen del pas de les arrestes de les pedres, del blanc i negre, a l'arrodoniment, el gris.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaDel temps que tot ho arrodoneix... i tot ho descoloreix.
M'hi veig molt reflectida en el teu poema, nina.
ResponElimina"Hi ha una solitud infinita en un temps cada cop més limitat"
Aferradetes, preciosa.
Compartim sensacions, doncs.
EliminaAferradetes, preciosa!
Els anys han arrodonit les pedres. Han suavitzat els colors. No sempre els anys fan mal.
ResponEliminaNo, no sempre, tens raó.
EliminaLa rutina de cada dia
ResponEliminaesmicola lo diferent,
el pas dels instants
desfà lo superflu.
Serà el negre menys lluent,
però seguirà tenint el seu color.
Serà el blanc, un blanc trencat,
un blanc brut,
però no un gris descolorit.
El temps arrodoneix els records
i en guarda una part.
La vida va perdent la fúria del canvi
i ens deixà breument la resta.
Moltes gràcies pel teu punt de vista, qui sap si...
Elimina