Relats Conjunts d'Abril: La Garsa

                                                                            Claude Monet, 1868/69, La Pie


La claror del dia que neix
fa una aliança amb la neu, tan blanca,
i contradeix l'ombra fosca de la nit.

Una ombra que no marxa de sobte,
s'estira, s'eixampla, s'aclareix i 
fa dibuixos suaus sobre la neu.

El silenci es fa més lluminós i més profund... 
Mentre que la garsa ben quieta,
espera que el sol l'escalfi una mica més
sap segur que no permetrà que 
ningú digui que no hi ha hagut hivern.

Comentaris

  1. Que bé que descrius l'escena, aquell moment quan el sol va sortint per començar a despertar-ho tot amb la seva llum i la seva escalfor. Molt ben trobat i molt ben lligat amb el post de l'altre dia d'en Xavier. Felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mc!

      Aquesta imatge m0ha semblat bonica i suggeridora. No seria gens estrany que tornés a participar, aquest mes.

      Elimina
  2. Poques vegades he vist el sol sortir, sobretot a l'hivern, però em sembla que és just així com ho dius. M'ha agradat molt com ho has lligat amb l'entrada d'en Xavier.😉
    Ben maco t'ha quedat!.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... no és que jo el vegi sortir gaire sovint. Però durant una època, quan encara treballava, , sortia a caminar jo sola, de 7 a 8 del matí. I a l'hivern sí que el veia sortir, en aquesta hora que surt més tard.

      Moltes gràcies, Paula!

      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  3. Un bon poema, Carme !, inclòs la mirada còmplice cap a l'amic Xavier :)
    Bon Sant Jordi !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Artur, espero que hagi estat unbon dia de Sant Jordi.

      Elimina
  4. Un bell poema hivernal. La garsa fa bé d'escalfar-se al solet.

    ResponElimina
  5. També hi ha qui diu que no tenim primavera...
    La garsa sola seria com el lliri blanc entre els blaus de Van Gogh, però del revés. Unes paraules molt escaients al quadre de Monet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I en realitat tenim de tot... hivern i primavera... allò que ens falta és aigua.

      Tene un color bonic les garses, blau quasi negre o negre blavós.

      Elimina
  6. Ah la neu tan esquiva tret d'excepcions per aquí i l'escassa pluja que és un desastre per a tota la natura en què estem inclosos. A terres de Sòria a la garsa li diuen "picarassa" la meva estimada dona va néixer allà i he après la paraula jejeej, gràcies Carme, salut i pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Antonio! això de la falta de pluja és un desastre, a veure si el cel ens n'envia una mica!

      Ja he après una cosa nova, avui, "picarassa", ja puc anar a dormir. Moltes gràcies! Salut, Antonio!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars