Relats Conjunts d'Abril: La Garsa
La claror del dia que neix
fa una aliança amb la neu, tan blanca,
i contradeix l'ombra fosca de la nit.
Una ombra que no marxa de sobte,
s'estira, s'eixampla, s'aclareix i
fa dibuixos suaus sobre la neu.
El silenci es fa més lluminós i més profund...
Mentre que la garsa ben quieta,
espera que el sol l'escalfi una mica més
sap segur que no permetrà que
ningú digui que no hi ha hagut hivern.
Que bé que descrius l'escena, aquell moment quan el sol va sortint per començar a despertar-ho tot amb la seva llum i la seva escalfor. Molt ben trobat i molt ben lligat amb el post de l'altre dia d'en Xavier. Felicitats!!
ResponEliminaMoltes gràcies Mc!
EliminaAquesta imatge m0ha semblat bonica i suggeridora. No seria gens estrany que tornés a participar, aquest mes.
Poques vegades he vist el sol sortir, sobretot a l'hivern, però em sembla que és just així com ho dius. M'ha agradat molt com ho has lligat amb l'entrada d'en Xavier.😉
ResponEliminaBen maco t'ha quedat!.
Aferradetes, preciosa.
He, he, he... no és que jo el vegi sortir gaire sovint. Però durant una època, quan encara treballava, , sortia a caminar jo sola, de 7 a 8 del matí. I a l'hivern sí que el veia sortir, en aquesta hora que surt més tard.
EliminaMoltes gràcies, Paula!
Aferradetes, bonica!
precioso!!!
ResponEliminaBesos
Gràcies, Erik.
EliminaPetons.
Un bon poema, Carme !, inclòs la mirada còmplice cap a l'amic Xavier :)
ResponEliminaBon Sant Jordi !!
Moltes gràcies, Artur, espero que hagi estat unbon dia de Sant Jordi.
EliminaUn bell poema hivernal. La garsa fa bé d'escalfar-se al solet.
ResponEliminaPer ella segur que també vindrà la primavera
EliminaTambé hi ha qui diu que no tenim primavera...
ResponEliminaLa garsa sola seria com el lliri blanc entre els blaus de Van Gogh, però del revés. Unes paraules molt escaients al quadre de Monet.
I en realitat tenim de tot... hivern i primavera... allò que ens falta és aigua.
EliminaTene un color bonic les garses, blau quasi negre o negre blavós.
Ah la neu tan esquiva tret d'excepcions per aquí i l'escassa pluja que és un desastre per a tota la natura en què estem inclosos. A terres de Sòria a la garsa li diuen "picarassa" la meva estimada dona va néixer allà i he après la paraula jejeej, gràcies Carme, salut i pau.
ResponEliminaSí, Antonio! això de la falta de pluja és un desastre, a veure si el cel ens n'envia una mica!
EliminaJa he après una cosa nova, avui, "picarassa", ja puc anar a dormir. Moltes gràcies! Salut, Antonio!