Tardor sobre de l'aigua

S’arreplega la tardor al fons del gorg.

Com si es guardés els colors amagats per l’any que ve.

Deixa pas a l'hivern, que arriba feixuc de xacres

amb ventades i freds que el precedeixen dies ha.

En cada instant hi és tot: hi ha un estiu amagat sota l'aigua

i una primavera en cada pedra del sallent.

Aquest hivern que ja voldríem deixar enrere

ens dibuixa branques despullades sobre la pell.

I el fred. No sabem quan de fred ens assetja.

No podem deixar apagar el caliu, en cap espera.