Ets mirall, ets transparència.
segons la claror, segons la distància.
L'alegria de la vida que creix a la vora,
el color safrà de la teva pell.
Somni de contes d'altres temps.
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
També els poemes, com aquest, són mirall i transparència segons la distància amb què es mirin. Com un quadre impressionista, de prop pinzellades, de lluny figuració.
ResponEliminaBen trobat, Helena! Gràcies!
EliminaSuposo que segons on et col·loquis veuràs una cosa o una altra en aquesta finestra mirall tan senyorívol ...Realment tot l' entorn és com un conte, només hi falta la princesa llegint un llibre a l'ampit del finestral...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí, tot depèn del punt on t'ho miris... la princesa no la vaig veure, però segur que hi era. 😀😀
EliminaUn poema molt bonic
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier!
Elimina