L'altre costat del mirall
M'he esquitllat fins a l'altre costat del mirall,
allà, on els reflexos lluminosos prenen vida.
I no he pogut veure la mar,
però sí, el cel que la recorda.
La música es fa un camí que captiva,
i el puc recórrer, un cop i un altre
sense que importi gens ni el temps
ni l'espai on em bellugo.
I finalment trobaré la mar,
aquella mar d'onades plàcides i suaus
que m'amara ben endins.
Té un punt de misteri aquest poema. La mar que amara, molt ben trobat.
ResponEliminaGràcies, Xavier. M'alegro que tingui una mica de misteri. Sovint penso que els meus escrits, ja siguin versos o no, són massa explícits.
EliminaBé, si has pogut veure el cel, ja tens molt de guanyat, perquè el mar, bé que si assembla, tot i que és més bellugadís...
ResponEliminaM'he mirat i remirat el dibuix i com que no veig un bou a tres passes no n'he pogut treure l'entrellat!!!
Bona nit, Carme.
És una fotografia de reflexos, M Roser.
EliminaCosta de treure'n l'entrellat.
Bon dia M Roser!
Que bonic poder travessar el mirall , com aquell que pot viatjar al país del seus somnis... m'agrada la idea ! ;)
ResponEliminaAvui dia, amb tantes pantalles que em anar, hi ha moments que sí, que sembla que travessem el mirall per a nar a llocs que de fet ens són inaccessibles. Gràcies, Artur!!!
EliminaEl poema és misteriós, però la imatge encara més!
ResponEliminaJo vaig cap a l'altre costat del mirall quan interpreto, quan no estic creant, en principi, perquè també ho faig quan comento.
Doncs sí ja ve a ser això, endinsar-te en un altre univers que no és el propi.
EliminaNo entenc la foto! No m'imagino com s'ha de mirar.
ResponEliminaÉs que no es pot entendre, és així: un reflex d'un tros d'un pati sobre una superfície barnissada molt brillant.
EliminaQuines imatges més boniques, Carme! Com diu el XeXu, la foto costa més de veure, però amb les paraules ho veig tot.
ResponEliminaTens molt bona vista, Teresa. Me n'alegro!!! Sempre fa feliç que les paraules arribin. Moltes gràcies!
Elimina