Pati a Sant Pere de Ribes
És tardor, quasi és hivern, encara que els patis ens porten inevitablement olors i tactes del darrer l'estiu que es va allunyant.
Cauen les fulles de la vinya enfiladissa, i no hi fa res, perquè ja no es necessita cobricel. Ningú les trobarà a faltar.
En el record, els matins esmorzant a l'ombra fresca i verda es mantenen intactes, perquè el fred de l'hivern no ens arriba fins a la memòria.
Ara, en la calma i en l'absència de moviments, de paraules, de converses, de persones, és com si el pati agafés forces per a un nou moment.
El retrobament, entre llums i ombres que dibuixen parets i terra, entre la verdor de les fulles i els colors de les flors, es produirà quan arribi el seu temps.
Dels teus poemes (o proses, com en aquest cas) s'aprofita cada lletra.
ResponEliminaMoltes vegades hi ha una frase, o un vers que a cadascú li arriben més al fons. A mi avui m'ha agradat especialment aquesta: "el fred de l'hivern no ens arriba fins a la memòria".
Bon Nadal, Carme. A tu i a tothom que passi uns "moments" per aquí.
Moltes gràcies, Xavier!!!
EliminaQuina sort que t'agradi.
Quina sort quan el fred de l'hivern no ens arriba fins a la memòria!
A vegades, a moments o a persones, sí que arriba. Vull dir que un mal moment o un fred, sembla que els inundi del tot fins i tot les coses bones que han viscut. No ho hauríem de permetre mai.
Cada any em guardo la felicitació de Nadal fins a l'últim moment i aleshores passa, el que passarà també aquesta vegada, que ens felicitarem tots plegats, aproximadament una dotzena de vegades... he, he, he... i quina sort rebre tants bons desitjos i tantes vegades!
EliminaBon Nadal, Xavier!!! Tu i tots, torneu a passar per aquí per la felicitació "oficial" del blog. El dia 24, com sempre. Una abraçada Nadalenca.
Té ànima aquest pati, i les teves reflexions l'ha fet més evident. Qui sap si hi vaig estar, algun dia. La meva família paterna és de Ribes, fins i tot el meu primer cognom és el de la plaça major, i encara hi tinc família.
ResponEliminaPassarem les vegades que calgui per desitjar-te el millor per a aquestes festes, Carme, i el desig serà sincer, de cor, no pas paraules buides.
Una gran abraçada!
És ben a prop de la Plaça Marcer, o sigui que és molt possible que sí, que hi hagis estat alguna vegada o al menys l'hagis vist , com jo passant per davant. Quasi inevitable si per a tu Sant Pere de Ribes és tan familiar.
EliminaFantàstic, doncs que passeu i passeu... i ens anem desitjant totes les millors coses per a tothom.
Una abraçada gegant, Montse!
A mi també m'agrada molt la frase que cita el Xavier. L'hivern no arriba fins a la memòria, l'inconscient, els sentiments soterrats no moren mai.
ResponEliminaJo de moment em guardo a l'interior la meva felicitació de Nadal!
Moltes gràcies, Helena... és ben bé així, les condicions exteriors poden ser unes, però a dins les coses van d'una altra manera.
EliminaA mi cada cop em costa més fer felicitacions de Nadal... però ens felicitarem, Helena, amb els millors desitjos.
M'agradaria viure en una casa que tingués un patí així de preciós, a l' estiu a l'ombra i a l'hivern hi ha algun raconet arrecerat on hi toca el sol...Sembla de conte, amb fulles enfiladisses i marronoses i unes grans plantes amb fulles gegants i verdes, amb un joc de llums i ombres , com molt bé dius tu, depenen de l'estació!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Aquests patis enamoren, només de passar-hi per davant, ja t'hi quedaries.
EliminaBon vespre Maria Roser.
Fins i tot a un pati li cal fer vacances de tant en tant.
ResponEliminaPotser el pati també les gaudeix...
Elimina