Trompetes de foc
que refresquen la vista
i perfumen el bosc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
És bo tenir a cada família un caçador generós, que caça no pas per possessió, ni per matar, ni per menjar. Caça només per restituir la c... -
La meva foto "tunejada" pel Xavier Pujol Primera participació als Relats de la Carme: Relat en imatge de Xavier Pujol ... -
Mural a Penelles - una fotografia de Fra Miquel Si us voleu afegir a la meva proposta d'agost, sereu tan benvinguts com ho sou sempre...
Poema que refresca la raó i perfuma el cor.
ResponEliminaGràcies, Helena, que bonic ho dius!!!!
EliminaLa trompeta de flor: un puntal de l'orquestra del bosc.
ResponEliminaNo pot faltar...
EliminaFa ganes de collir una flor i bufar...La resta de vegetació completarà l'orquestra i potser algun moixonet farà de solista!
ResponEliminaPetonets.
A veure si sona la trompeta... i l'orquestra del bosc l'acompanya. Els ocells són una bona orquestra. I tens raó, a vegades n'hi ha algun que fa de solista.
EliminaUn color molt bonic que segur que dóna molta alegria.
ResponEliminaSí, perquè en surten moltes a la vegada i són plantes molt grosses que vessen per sobre els urs dels jardins.
Elimina